'Ajoblanco' torna i reclama "recuperar la passió"

BarcelonaEls últims anys han sigut intensos per a la revista Ajoblanco. Tot i que va tancar la seva segona etapa l’any 1999, el 2014 va entrar al museu, amb una exposició al Centro Cultural Conde Duque, a la vegada que el moviment del 15-M esperonava el desig dels fundadors de tornar perquè posava de nou damunt la taula temes en els quals la revista va ser pionera als anys 70, com la sostenibilitat, els feminismes i el decreixement. Doncs sí, Ajoblanco torna: al març apareixerà el primer número de la nova etapa. En aquesta tercera vida la revista serà molt més, perquè la redacció, ubicada al barri de Gràcia, serà un espai que tindrà una programació de tallers, recitals i exposicions. “Als 80 es va començar a mercantilitzar la cultura i aquest procés va anar a més. El 15-M va ser un punt d’inflexió, va rebrotar la il·lusió i es va tornar a parlar del que és públic. I el més interessant és que es va fer sense diners”, afirma Pepe Ribas, el fundador de la revista. “Hi ha moltíssimes Barcelones. Nosaltres el que volem és remoure -afegeix-. Barcelona està en un moment inquietant, però en positiu, perquè hi ha moltes coses que s’estan acabant. Estem en un moment pre, i encara no sabem cap a on anem. La memòria serveix per no cometre els mateixos errors”.

A més de Pepe Ribas, a la nova etapa d’ Ajoblanco també hi haurà un altre membre del nucli dur històric de la revista, Fernando Mir. També el dissenyador David Lorente i la periodista, editora i realitzadora audiovisual Carolina Espinoza. “El moment en què va aparèixer Ajoblanco als anys 70 és molt semblant a l’actual, hi ha moltes connexions. I és un moment que no existia fa dos anys o l’any passat”, explica Espinoza. “S’ha de recuperar la passió. La gent jove ha de recuperar la passió, la que vam tenir nosaltres”, subratlla Ribas.

Contra els lobis culturals

La posada de llarg de la nova etapa d’ Ajoblanco es va produir el 17 de desembre amb una jornada de portes obertes que, segons els càlculs dels organitzadors, va reunir un miler de persones. Els reptes més immediats que tenen damunt la taula és llançar al febrer una campanya de micromecenatge de 41.000 euros per finançar el primer número del nou Ajoblanco, que serà quadrimestral. La tirada serà de 50.000 exemplars, 12.000 dels quals aniran a Sud-amèrica. “No volem que la revista quedi en un magatzem sinó que tothom tingui el seu exemplar i la possibilitat de comprar-la abans que es publiqui”, explica Espinoza. Per a Ribas, tot i la proliferació de mitjans digitals, no és un mal moment per treure al mercat una nova publicació en format paper. “El paper està en crisi per culpa dels mitjans de comunicació, perquè no diuen la veritat -afirma-. Estem tots malalts per culpa de la intoxicació d’anys d’informació pèssima. Ara és el moment de trencar totes aquestes bosses que s’han creat d’una realitat que només es correspon a la del poder”.

Malgrat tot, el nou Ajoblanco comptarà amb una plataforma digital i estarà present a les xarxes social. També han engegat el Club Ajoblanco, per estar en contacte amb els lectors i contribuir al fiançament del projecte. “Tornem per crear debat i per dir el que realment està passant amb els lobis que s’han apoderat del teatre, de l’art contemporani...”, sentencia Ribas.