Així són els habitatges de fusta que han premiat els arquitectes espanyols

BarcelonaEls arquitectes Marta Peris i José Manuel Toral (Peris+Toral Arquitectes) s’han consolidat en els últims anys com un dels estudis catalans i espanyols més decidits a renovar l’habitatge públic per fer-lo més inclusiu i verd: una de les seves primeres grans fites van ser els 105 habitatges dotacionals per a la gent gran Cap i Casal a les Glòries, desenvolupats amb l’estudi Bonell i Gil. I aquest dimecres el seu bloc de 85 habitatges socials de fusta a Cornellà s'ha emportat el Premi d’Arquitectura 2021 dels Premis Arquitectura del Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya (CSCAE), una de les tres distincions especials dels guardons.

Era d’esperar que s’emportessin algun premi. Aquests pisos són sonats perquè són l’edifici residencial amb l’estructura de fusta més gran d’Espanya. Abans dels premis del CSCAE van ser una de les cinc finalistes de la passada edició del premi Mies van der Rohe d’arquitectura europea. Aquests habitatges, que estan ubicats al solar on abans hi havia el Cinema Pisa, tenen com a particularitats que la cuina “oberta i inclusiva”, com diuen Peris i Toral a la memòria, està al centre de l’habitatge i funciona com un distribuïdor en lloc dels passadissos tradicionals. “Això permet visibilitzar la feina domèstica i evitar rols de gènere”, subratllen els arquitectes.

Els habitatges estan organitzats al voltant d’un pati que funciona com una plaça, i els arquitectes ho han aprofitat des d’una perspectiva feminista. “El mateix edifici genera un pati d’entrada. En lloc d’entrar-hi per l’exterior, hi entres per un pòrtic que dona a un pati i des d’allí entres als quatre nuclis d’habitatges”, va explicar Marta Peris a l’ARA el 2020 quan l’edifici estava en obres. “Això dona un cert control social, per la qual cosa les qüestions de gènere es troben des de l’espai públic fins a l’emplaçament de la cuina”, va subratllar l’arquitecta. 

Per al jurat els habitatges representen “un esforç per possibilitar el sentit de comunitat dels usuaris”. També destaca que l’ús de fusta i la millora de la qualitat de la construcció han aconseguit reduir els terminis i una reducció del 55% de les emissions de diòxid de carboni. L’edifici té una superfície total de 10.000 metres quadrats. Els habitatges estan distribuïts en cinc pisos i es van fer servir 8.300 metres cúbics de fusta, portada des del País Basc. “Els arquitectes intentem avançar en els sistemes constructius més sostenibles i més contemporanis i en treure el màxim rendiment possible a l’habitatge col·lectiu i la vida compartida”, afirma Carlos Miranda, el degà del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Castella i Lleó Est i membre del jurat. Ell i els seus col·legues no ho han tingut fàcil a l’hora de seleccionar els guanyadors, així que les obres elegides són “molt exemplars en el seu camp”. 

El Premi d’Urbanisme Espanyol també té segell català, com, de fet, sis dels nou guardons: Miguel Ángel Lacasta, Carmen Santana i Marc Chalamank (Archikubik) han guanyat per l’Agrociutat Gagarine Truillot, en un barri d’habitatge obrer al municipi francès d’Ivry-sur-Seine. L’obra inclou, diu també el jurat, "la introducció d’autèntics paisatges agrícoles en el medi urbà dins una xarxa que prima la mobilitat peatonal". “És un cas paradigmàtic de regeneració urbana integral”, diu també l’acta. L’última de les categories especials és la de la permanència, en referència al bon envelliment dels edificis i la seva vigència, i el premi ha recaigut en l’Aulari 3 de la Universitat d’Alacant, de Javier García-Solera Vera, construït fa vint anys. El jurat en destaca “la reutilització d’una cimentació prèvia, el condicionament ambiental a través d’un sistema de patis i el sistema estructural i constructiu ordenat i precís”.

Els premis, que compten amb el patrocini de l’empresa de superfícies decoratives Compac, també van guardonar cinc edificis més pels seus valors especials: l’Edifici UCI-Covid al Parc Sanitari Pere Virgili, de Patricio Martínez, Maximià Torruella i Luis Miguel Gotor, per la “idoneïtat” amb què dona resposta a una situació excepcional. Carles Enrich ha sigut premiat en la categoria de Rehabilitació per l’Espai Santa Eulàlia a Gironella (Barcelona), perquè respecta les qualitats de l’antiga església de Gironella i al mateix temps en potencia la relació amb l’entorn. El premi Hàbitat als valors bàsics de l’arquitectura i l’urbanisme és per a la residència geriàtrica Son Caulelles a Pòrtol (Mallorca), de Santiago Vives, Tomás Montis i Adrià Clapés, per la gran “qualitat ambiental” que han aconseguit. Pel que fa als valors socials i ètics, el premi ha recaigut en el Bloc 6x6 d’habitatges de fusta, de Ramon Bosch i Bet Capdeferro, per “la precisió i la claredat del sistema constructiu”. Per acabar, María Fandiño Iglesias rep el premi de Sostenibilitat i Salut pels espais públics de l’Explanada del Horizonte, a Porticelo (Pontevedra), perquè l’arquitecta ha sabut “identificar les qualitats ecològiques i patrimonials esborrades per una actuació insensible dels anys 70 i al mateix temps resol les necessitats actuals”. Coincidint amb els guardons, els arquitectes Carme Pinós i Carlos Puente van rebre ex aequo la Medalla d'Or del CSCAE per la seva trajectòria.