Uns 300 falangistes reben Primo de Rivera amb crits i avalots

Barcelona / MadridDe matinada, sense càmeres, i només amb la presència dels familiars, els monjos benedictins i els treballadors de Cuelgamuros. Així ha començat l'últim viatge de José Antonio Primo de Rivera (1903-1936). Segons els desitjos de la família, el prior de l'abadia benedictina, Santiago Cantera, havia de fer una missa abans que les restes sortissin de l'abadia on, fins ara, el fundador de la Falange estava enterrat en un lloc prominent. A mig matí les seves restes han abandonat Cuelgamuros i han estat traslladades al cementiri de San Isidro, on José Antonio Primo de Rivera ha estat novament inhumat amb el seu germà, Miguel Primo de Rivera y Sáenz de Heredia, ministre de Franco, i la seva germana Pilar Primo de Rivera, fundadora de la Secció Femenina de Falange. Era el cinquè enterrament del fundador de la Falange. Fonts del ministeri de Presidència han posat en valor l'exhumació: "Ja no s'homenaja en un lloc públic ni al dictador [en referència a Franco] ni al líder de Falange".

A mig matí ja hi havia uns 300 falangistes concentrats per retre-li homenatge al cementiri de San Isidro, on també han anat arribant corones de flors de simpatitzants i admiradors. Quan ha arribat el fèretre del fundador de Falange, cap a la una del migdia, els seus admiradors han començat a cridar i han intentat acostar-se al cementiri per la força, passant per sobre d'on estaven situats els periodistes i malmetent les seves càmeres. Entre altres coses, els fans de Primo de Rivera han cantat el Cara al sol i han cridat "terroristes" i "José Antonio, presente". Els policies, traient poques porres, els han contingut i n'han acabat detenint tres per haver intentat trencar el cordó policial. Des de la secretaria d'estat de Memòria Democràtica asseguren que analitzaran si aquesta concentració és "contrària" a la llei de memòria democràtica. El govern espanyol va obrir un expedient sancionador a la concentració falangista del 20 de novembre de l'any passat perquè contravenia aquesta normativa. Un expedient que encara no s'ha resolt.

"No ve al cas fer-ho ara", deia a l’ARA un dels nostàlgics que ha anat fins a les portes del cementiri de San Isidro per visitar la tomba d’un familiar que hi té enterrat, però també per protestar per l’exhumació. “Es podia quedar perfectament al Valle”, afegeix. Un altre dels tres centenars de feixistes que s’han passat el matí esperant el fundador de Falange elogiava l'home que va incitar la violència contra el govern de la Segona República: "Va intentar evitar la Guerra Civil fins a l’últim moment", afirmava. Un altre company, d’edat més avançada i vestit amb gorra amb la bandera espanyola i diversos pins, ho subscrivia i recordava que ja va ser al cementiri de Mingorrubio per l’exhumació de Franco (igual que els altres), però lamenta que avui no hi havia tanta gent. Aplaudia, això sí, que sí que hi fos el president de Falange, Manuel Andrino. Tots eren contraris a la llei de memòria i criticaven “l’electoralisme” del govern espanyol. Andrino ha donat per acabada la manifestació amb un parlament davant dels concentrats que ha culminat amb el Cara al sol. En canvi, des de la família del fundador de la Falange han agraït "la comprensió de molts espanyols que l'estimen i l'admiren", i asseguren haver complert la seva "voluntat de dignificar la seva figura i "aconseguir el descans etern tantes vegades interromput".

L'exhumació es fa per complir amb la llei de memòria democràtica espanyola, que estableix que Primo de Rivera no podia continuar en cap lloc prominent del monument funerari. A diferència de Franco, sí que podia continuar a Cuelgamuros, perquè era una víctima de la Guerra Civil, però havia de fer-ho com una víctima més al costat de les 33.833 persones que hi ha enterrades, i que fins ara han estat completament invisibilitzades. La família del fundador de Falange no ho volia de cap de les maneres.

L'exhumació es produeix justament en el 120è aniversari del seu naixement. Fill del dictador Miguel Primo de Rivera, José Antonio Primo de Rivera va ser detingut el 14 de març de 1936. A la cel·la, però, no es va quedar de braços plegats i va continuar organitzant Falange i preparant-se per a la Guerra Civil. Mantenia el contacte amb altres dirigents i escrivia pamflets clandestins. El 20 de maig, per exemple, publicava No importa. Boletín de los días de Persecución. El 6 de juny feia una crida:"Mañana, cuando amanezcan más claros días, tocaran a la Falange los laureles frescos de la primacia de esta santa cruzada de violencia", i incitava a assassinar diferents personalitats de l'esquerra. Finalment, va ser jutjat per rebel·lió i condemnat a mort: van afusellar el 20 de novembre de 1936 a Alacant.

Corones de flors de Hitler i Mussolini

A partir d'aleshores, es va convertir en tot un símbol del feixisme. D'aquí que l'hagin enterrat tantes vegades. A Primo de Rivera el van inhumar, primer, en una fossa comuna, el 1936, i dos anys després en un nínxol, al mateix lloc, a Alacant. Quan els franquistes van guanyar la Guerra Civil, les seves restes es van traslladar a San Lorenzo de El Escorial, amb tota la pompa. El seu fèretre, cobert amb vellut negre, va ser carregat sobre les espatlles de falangistes, que feien torns en una llarga comitiva. El trasllat, a peu, va durar deu dies, i es va decretar dol nacional. Aquest trasllat va estar carregat de simbolisme. Hi va haver salves i, de nit, els falangistes il·luminaven el seu pas pels pobles, on tot s'interrompia per rebre el fèretre, amb torxes. A El Escorial hi van enviar corones de flors Hitler i Mussolini. Finalment, el 31 de març de 1959, un dia abans de la inauguració oficial del Valle de los Caídos, José Antonio Primo de Rivera va ser novament exhumat amb tota solemnitat. Fins avui dilluns, el fundador de la Falange ha ocupat el mateix lloc des del 1959: un de prominent de la basílica. Franco va explotar tant com va poder els avantatges de convertir Primo de Rivera en màrtir. Es presentava com el seu hereu i el lloava com a heroi en públic, però en privat s'alegrava que fos mort i que la seva presència no l'incomodés.