Aixafar el feixisme amb una espardenya i llibres de butxaca

BarcelonaEl 26 de gener del 1939 les tropes franquistes va entrar a Barcelona. Les acompanyava el cap de propaganda del bàndol rebel, el poeta Dionisio Ridruejo, que es va instal·lar a l'edifici on al llarg de tota al Guerra Civil hi havia hagut el Comissariat de Propaganda de la Generalitat. A l'espectacular edifici del passeig de Gràcia encara hi havia molts cartells, papers i algunes figuretes del més petit de tots, la mascota de la Revolució. Anys més tard, Ridruejo escriuria a les memòries: "Es veia a simple vista que els mitjans de propaganda republicans havien estat molt superiors als nostres i la seva assistència intel·lectual, molt més extensa, valuosa i organitzada". Mentre Ridruejo s'instal·lava al passeig de Gràcia de Barcelona, qui durant tres anys havia liderat el Comissariat de Propaganda de la Generalitat, Jaume Miravitlles, intentava reorganitzar-lo des de Figueres, ciutat que no va ser ocupada fins al 8 de febrer del 1939. Va ser a la capital de l'Alt Empordà on va fer una de les últimes accions de propaganda: un diari mural, que van penjar en un arbre de la Rambla, en què la Generalitat acomiadava simbòlicament els milers de refugiats que se n'anaven cap a França.

L'exposició Aixafem el feixisme. El Comissariat de Propaganda de la Generalitat (1936-1939), que es pot veure al Palau Robert fins al 5 d'abril, recupera la història d'aquest organisme que, en molts aspectes, va ser pioner i visionari. En un dels documents que s'hi exposen es poden llegir fins a seixanta maneres de fer arribar els missatges del comissariat: des d'ambulàncies amb altaveus fins a projeccions al carrer, passant per teatre, cançons, llibres, revistes infantils, construccions efímeres, pins i cromos. El Comissariat tenia clar que la propaganda havia de ser segmentada: no a tothom se li podia dir el mateix.

Per exemple, les fotografies de les víctimes infantils dels bombardejos només es distribuïen a la premsa estrangera. "Era l'any 1936 i ja van pensar en la televisió com a mitjà de propaganda –explica Ester Boquera, periodista especialitzada en el Comissariat de Propaganda i comissària de l'exposició–. L'ideòleg va ser Jaume Miravitlles, que va veure la necessitat de crear un organisme perquè es pogués sentir la veu catalana i que no quedés diluïda entre la propaganda feixista o la que es feia des de la República espanyola". De fet, es van avançar al govern de Madrid perquè el ministeri de la Propaganda no es va crear fins a l'octubre del 1936, un mes després.

No tot sortia del no res. Miravitlles s'havia format preparant les Olimpíades que s'havien de celebrar a Barcelona el juny del 1936 i, abans de l'esclat de la Guerra Civil, Catalunya havia sigut un potent centre publicitari a l'Estat. Rafael Roldós ja va obrir al final del segle XIX un centre d'anuncis a Barcelona, el primer de l'Estat i que encara avui funcional. El 1917 Pere Prat Gaballí va publicar el primer llibre de teoria publicitària al món: La publicidad científica. L'exposició fa un recorregut cronològic, des dels inicis de la creació del Comissariat –que inicialment s'havia d'instal·lar al Palau Robert– fins al final de la Guerra Civil.

La llum, a mesura que s'avança, amb la cançó d'El més petit de tots com a banda sonora, es va tornant més fosca. Al llarg del recorregut hi ha un centenar de fotografies de l’època i una trentena de cartells originals, a més de llibres, publicacions, fragments dels documentals de Laya Films i altres objectes com el Llibre d'Or, on es poden llegir els autògrafs i dedicatòries d'escriptors, polítics, cineastes, músics i actors de tot el món que en algun moment van visitar el Comissariat de Propaganda.

De qui era el peu de l'espardenya?

El títol de l’exposició fa referència al cartell –a l'exposició se'n pot veure l'original– més popular que va editar el Comissariat de Propaganda i un dels més famosos de la Guerra Civil, el del fotògraf publicitari Pere Català Pic, on apareix una espardenya esclafant una creu gammada. La fotografia es va fer de nit, al passeig de Colom, i el fotògraf Francesc Català-Roca va ajudar Pere Català, que era el seu pare. "Van mullar les llambordes i hi van posar un focus per fer-les més brillants", diu Boquera. El motlle de l'esvàstica es va fer amb fang i hi ha polèmica sobre de qui era el peu que calçava l'espardenya. La família del fotògraf sempre ha defensat que era d'un mosso d'esquadra i Miravitlles va arribar a dir que era de Pere Pi-Sunyer.

Mítings llampec per desarmar la població

A l'exposició es poden veure tots els esforços que es van fer en l'àmbit internacional, la importància que es va donar a la cultura –al front es distribuïen llibres de butxaca i diaris amb indicacions explícites perquè no es llancessin– i tots els recursos destinats a la contrapropaganda. Per exemple, es va fer una campanya de desarmament i es van enviar nou cotxes amb equips d'oradors perquè fessin mítings llampec. Hi ha també un espai destinat als Fets de Maig del 1937. Va ser un punt d'inflexió i el Comissariat va començar a ser qüestionat. A més, aquella primavera del 1937, des d'altres llocs de l'Estat, es criticava que Catalunya no feia prou per la guerra. Aleshores Miravitlles va llançar una campanya contundent.

El març del 1937 Companys feia un míting a la Monumental on llançava la famosa frase "¡Madrileños!, Cataluña os ama", es distribuïen pins entre els combatents amb la senyera i es destacava el fet que Barcelona acollia centenars de milers de refugiats. L'exposició detalla moltes altres accions del Comissariat, com la invenció de la mascota de la revolució, una figureta d'un infant amb una senyera a qui es va batejar amb el nom del més petit de tots, en referència al protagonista de la cançó Els tres tambors. Al final, la majoria de les 300 persones que treballaven i van col·laborar amb el Comissariat de Propaganda van haver de marxar a l'exili. Més de 200 noms d'aquests homes i dones apareixen al final de l'exposició: "¿Què hauria passat si hi hagués hagut un altre final, quines carreres haurien tingut o què haurien pogut fer totes aquestes persones, no ho sabrem perquè se'ls va silenciar", conclou Boquera.