Aissata M'ballo: "Amb 23 anys em vaig adonar que mai m'havia sentit representada en un llibre"

Aissata M'ballo va néixer a Lleida el 1995, però ha viscut pràcticament tota la vida a Vic. Els seus pares són senegalesos i ella va ser la primera de la seva família a anar a la universitat. Va estudiar periodisme i humanitats a la UPF i més tard va decidir dedicar-se al món editorial, per la qual cosa va fer un màster d'edició. Actualment, és editora adjunta a Penguin Random House, però va ser en aquest màster, per al projecte final, que va començar a esbossar el projecte que ara la mou: l'editorial Jaŋde.

"Vaig fer un estudi de mercat i vaig detectar que hi havia un buit pel que feia a representació de realitats que no són blanques, és a dir, racialitzades i d'origen migrant". Més tard, la seva tutora de màster la va posar en contacte amb la Diana, la seva sòcia a Jaŋde, una noia de pare sirià i mare catalana que tenia un projecte semblant, i així va tirar endavant l'editorial. Però què és Jaŋde? "És una editorial de ficció i no-ficció en català que té una vocació molt social: la visibilitat i la representació de veus racialitzades i migrants que ho tenen més difícil per accedir al sector editorial per temes de raça, ètnia o origen", explica l'Aissata.

"Bàsicament, el que volem és facilitar que aquest talent que ja existeix aquí al país, que és racialitzat, pugui publicar les seves obres i arribin a les llibreries", diu l'editora. Però puntualitza: "No volem ser un projecte underground sinó que volem tenir una distribució convencional; arribar a totes les llibreries i poder treballar la carrera d'aquests autors a llarg termini, treballar colze a colze amb l'autor al llarg de la seva carrera, i també publicarem traduccions de l'estranger seguint el mateix criteri", detalla M'ballo. La seva idea és fer-ho "tot en català", però no descarten publicar puntualment alguna obra en castellà.

Sobre com va sorgir-li la idea, l'Aissata ho explica de manera senzilla: "No m'havia vist mai representada a mi mateixa en una novel·la". Tot parteix del fet que quan estava d'Erasmus a Holanda es va topar amb un llibre de fantasia juvenil amb una protagonista negra: "Vaig ser conscient per primer cop a la meva vida que tota la literatura que havia llegit no m'havia representat. I va ser com: what the fuck? Tinc 23 anys i m'estic adonant ara que mai m'he sentit representada en cap llibre!", exclama.

Segons M'ballo, el principal problema d'aquest buit de mercat és que, per començar, "aquestes veus són més reticents a enviar manuscrits a les editorials –igual que el percentatge d'originals que reben els editors majoritàriament són d'homes perquè són els que tenen més empenta per enviar manuscrits a porta freda–". A més, "des de les editorials costa molt que publiquin veus racialitzades i migrants; al final, el sector editorial és bastant elitista i, per tant, tot el que no encaixa una mica amb l'statu quo queda fora", afegeix. Malgrat tot, admet que els últims anys hi ha editorials catalanes que estan fent molt bona feina publicant altres veus: "És guai perquè vol dir que no som els únics que estem detectant aquesta mancança", detalla l'editora. "Però sí que hem trobat a faltar una editorial que tingués com a objectiu principal millorar aquesta visibilitat", afirma.

Tot i que l'Aissata assegura que ella veu millores en el tema del racisme, i que de mica en mica les coses canvien, considera que encara hi ha moltes coses per fer. Una d'elles és la ràbia que li fa que els altres vulguin posar-li una etiqueta: "Jo també soc catalana, saps?", reivindica. "Hi ha una part de la meva identitat que també és Catalunya, i el fet que en una cosa tan simple com l'idioma amb el qual se m'adrecen –generalment en castellà o fins i tot en anglès– ja se'm tregui fora d'això, se'm qüestioni la identitat, em molesta molt", exclama, i afegeix: "I a més, és una cosa tan habitual... Em recorda constantment que se suposa que no soc d'aquí perquè soc negra. O sigui, com que soc negra, no sé català; però és que soc de Vic, fa riure!", exclama.

És sobretot un tema d'identitat; fins fa relativament pocs anys havia deixat que tothom definís quina identitat havia de tenir. Alguns li deien: "O ets negra i pura o només ets catalana", explica, i continua: "Però he decidit que estic farta que la gent em qüestioni la identitat i que seré jo qui ho decideixi, qui soc". Aquestes petites coses, que se li adrecin en castellà a Vic, que se li adrecin en anglès a Barcelona, li recorden que la gent no la considera d'aquí: "Quan em veuen, no veuen una catalana, veuen una noia negra, que potser no parla el català, que potser no porta anys aquí, que no està integrada", lamenta M'ballo.

"I és una evidència: si no visibilitzes tota aquesta diversitat cultural que hi ha al teu país, la gent no ho sabrà, no assumirà que una persona negra pot ser catalana també", subratlla. Amb tot, l'Aissata es defineix com a catalana senegalesa. "A casa, el tema de l'idioma és una mica caòtic: la meva germana i jo parlem en català entre nosaltres i parlem en català als nostres pares, i ells ens responen en fula –el seu idioma al Senegal–", diu l'Aissata rient. Pel que fa a Jaŋde, el projecte s'està finançant a través de micromecenatge i el seu propòsit és publicar els primers llibres el gener del 2025.