Ailey II: creure en el poder de la dansa

TerrassaAiley II CENTRE CULTURAL TERRASSA

Els ballarins d’Ailey II són espectaculars. Ho van tornar a demostrar divendres i dissabte al Centre Cultural Terrassa amb un programa de tres creadors emergents que va fer saltar el públic de la butaca. Són joves de pas entre l’escola i el món professional, però, veient com ballen, amb una tècnica prodigiosa i una vitalitat que només dona la joventut, bé podrien formar part de la primera companyia, l’Alvin Ailey Dance Company, fundada el 1953 pel mític coreògraf Alvin Ailey per donar cabuda als afroamericans en el món de la dansa.

Les tres coreografies que van presentar a Terrassa són fetes a la seva mida i extreuen de tots ells una força, vitalitat, velocitat, precisió, virtuosisme i elegància que deixa el públic rendit. Més enllà de totes aquestes qualitats, el que distingeix aquests ballarins d’altres igualment extraordinaris són els seus cossos magnífics, com esculpits per Miquel Àngel i després modelats en torsió per Rodin. I com s’empoderen amb la dansa, com si els hi anés la vida. El poder dels seus braços i d’unes increïbles cames, que fins i tot en els nois marquen unes extensions sublims, i els cossos treballats i alhora dúctils els fan excepcionals.

Road to one, de Darrell Grand Moultrie, és una peça amb molt de ritme, fresca i elegant que encomana alegria. Where there are tongues, sobre música occitana cantada a cappella, és una autèntica joia, un viatge per les diferents cultures mediterrànies amb danses masculines, femenines i corals. I Breaking point, de Renee I. McDonald sobre música d’Audiomachine, és una peça coreogràficament moderna i juvenil, molt actual i tan potent que va acabar fent aixecar tots els espectadors que omplien a vessar l’auditori a crits de “Bravo!”, “Bravo!”