L''Aïda' realista de Mestres Cabanes troba el contrapunt en la capoeira

El Liceu acull la producció històrica, que fa emergir la foscor de l'òpera amb la dansa dels esclaus

Un moment de d' 'Aida' amb els decorats de Mestres Cabanes
Valèria Gaillard
10/01/2020
2 min

BarcelonaEn aquesta producció d'Aïda "tot és nou". Així de contundent s'ha mostrat avui el director d'escena Thomas Guthrie, convençut que el teatre ha de crear una il·lusió. I, en aquest sentit, res millor que els decorats pintats de Josep Mestres Cabanes, que tornaran a lluir a l'escenari del Gran Teatre del Liceu a partir de dilluns. ¿Serà l'últim cop? Potser sí... Víctor García de Gomar, director artístic de la institució, ha confessat que s'enfronten a un dilema: fer una reparació a consciència dels sets ja molt malmesos o "aparcar-los" al museu de l'Institut del Teatre. "Aquesta escenografia és una anacronia total perquè ara ningú treballa així, i, per tant, de tan antiga és molt moderna”, ha dit García de Gomar.

Un dels aspectes més interessants d'aquesta producció és la substitució del ballet clàssic que apareix en tres moments de l'obra per la capoeria, combinada amb contemporània. "La capoeira és la dansa dels esclaus i també representa la guerra, perquè és un art marcial; per això vam pensar que aportaria dinamisme a l'obra", explica Guthrie. El coreògraf, Angelo Smimmo, afegeix que la dansa permet intensificar el costat "fosc" que passa pel paper opressor de la religió, la pèrdua de la innocència, la denegació de la sexualitat, el sacrifici humà i la falta de llibertat. "Vaig tenir la idea de tenir dos esclaus eunucs que vigilen la sexualitat d'algú que precisament no en té, Amneris –afegeix Smimmo–. La dansa permet comunicar a través del cos i, sobretot, mostrar aquesta foscor que queda amagada en l'opulència de l'òpera".

El ball de capoeira.

Aïda compta amb molts debuts, com el del director d'orquestra Gustavo Gimeno, que es declara "enamorat" dels decorats de 75 anys d'història de Mestres Cabanes. "Aïda correspon a la maduresa del geni de Verdi, i això es plasma en el terreny musical amb una obra sensual i exòtica que presenta un triangle amorós i també polític, perquè fa referència al Risorgimento italià", diu Gimeno.

Una producció realista

Qui està encantada amb el realisme dels decorats, que recreen els temples egipcis amb gran riquesa de detalls, és la soprano nord-americana Angela Meade, que debuta al Liceu i ho fa en el rol de la princesa etíop. "Si veus Norma ambientada a la Lluna no entens la història. En canvi, en aquesta Aïda no cal explicar res, veus Aïda a Egipte i s'entén tot –diu somrient–. M’agradaria que hi haguessin més produccions realistes, perquè proporcionen una sensació molt espectacular per al públic". El tenor Yonghoon Lee (Radamès), que també debuta al teatre barceloní, és del parer que la proposta de Guthrie és clàssica "però alhora molt innovadora".

Amb les entrades per a les 14 funcions pràcticament esgotades, Aïda revalida el títol d'òpera més representada al Liceu (456 vegades), i s'ha fet amb la producció preciosista de Mestres Cabanes en 11 ocasions. El 22 de gener, a més, s'emetrà en 206 cinemes d'arreu del món.

stats