Agustí Villaronga: “És important mostrar com és el sexe dels pobres”

Enviat especial a Sant SebastiàAbans de la roda de premsa d’El Rey de La Habana, Agustí Villaronga es confessava inquiet. “Amb aquesta pel·lícula hi ha unes expectatives que fa cinc anys no hi havia amb Pa negre, i m’espanta una mica”, diu.

¿Han influït aquestes expectatives a l’hora de triar un projecte que trenca amb la línia de Pa negre?

Sí. Després de Pa negre, la Isona Passola volia rodar de seguida Incerta glòria. Però jo he fet un esforç per rodar abans El Rey de La Habana perquè no tenia ganes de repetir-me i tornar a adaptar una obra d’un autor català important pròxima a la Guerra Civil. No crec que sigui bo per a mi ni per a la Isona ni per al cinema català. A mi no m’agrada repetir-me i, a més, em sentia molt pròxim a la novel·la i a l’Havana. I anant de la mà del Pedro Juan em veia capaç de rodar a Cuba.

Finalment, a Cuba no us van donar gaires facilitats per rodar.

No, ens van acabar fotent fora i hem hagut de rodar a la República Dominicana. El problema era que, d’entrada, els llibres del Pedro Juan Gutiérrez estan prohibits a Cuba, així que no veien el projecte amb bons ulls. I també que al govern no li agrada que es parli del Período Especial, i encara menys que hi vagi un estranger a ficar-hi el nas.

¿Com arribes a la novel·la de Pedro Juan Gutiérrez?

Coneixia la Trilogía sucia de La Habana. Però la novel·la me la va descobrir Luisa Puenzo, la meva productora, que la veia molt per a mi. I em va agradar tant que vaig decidir fer-la.

Tornes a explorar la corrupció moral que provoquen les societats malaltes, un dels teus grans temes.

Si una cosa m’importava aquí era parlar d’això. La revolució és un ideal que s’oposa a tot un sistema i intenta crear una cosa nova, però troba una oposició tan forta a l’exterior que no pot créixer. Del castrisme se n’han dit moltes coses, la majoria dolentes, però jo penso que neix d’un lloc pur i es va deformant progressivament. I els que sempre ho acaben pagant són les persones. El fet que hi hagi moltes dificultats materials afecta les posicions morals, que queden molt degradades. Jo no deixo d’estimar els personatges per això, però seria millor per a ells haver crescut amb una ètica i una moral més humanes.

El sexe té una presència molt gran i es retrata amb molta naturalitat.

Al film es diu: “L’únic que tenim és temps, temps per cardar i, de tant en tant, menjar”. Pensa que ells són comunistes. No tenen la idea del pecat que tenim nosaltres i la seva manera de gaudir és més directa, sense manies. Els homes tenen més d’una dona, les dones viuen l’amor d’una manera molt intensa. És tot molt visceral.

Tampoc esquives la brutícia i la fortor d’una Havana mig en ruïnes.

No he volgut fer una pel·lícula asèptica. Sé que per a alguns pot ser desagradable, però jo la brutícia la trobo maca. No he fet 50 ombres d’en Grey. Aquí la gent fa olor. I la mateixa olor és eròtica. Quan la Magda diu “Els teus peus fan olor de rata morta”... És important mostrar com és el sexe dels pobres.