Les agressions sexuals a dones, temàtica del nou film de Roser Aguilar

BarcelonaLa cineasta Roser Aguilar encara el tema de les agressions sexuals a dones i el xoc posttraumàtic que comporten en la seva segona pel·lícula, 'Brava', que s'estrena aquesta setmana i que compta amb l'actriu Laia Marull com a protagonista.

En una entrevista concedida a Efe, Roser Aguilar explicar que l'origen de la pel·lícula se situa en dues notícies referides a agressions que es van donar a conèixer en poc temps el 2008, durant la promoció de la seva 'òpera prima', 'El millor de mi': l'atac que va patir el professor Jesús Neira quan va ser agredit per un home que maltractava la seva parella i el cas del marit de l'alcaldessa d'Esparreguera, que va morir després de ser agredit per tres menors amb els quals havia discutit al carrer. Segons la directora barcelonina, "un dels motors del projecte és com s'ha d'actuar davant l'agressivitat i la violència, i després s'hi afegeix el tema de la supervivència al dolor".

El projecte de 'Brava' ha hagut de superar nombroses dificultats financeres des que la directora va escriure una primera versió del guió, amb ajudes de l'ICAA aprovades el 2012, que van ser retirades davant la indefinició de RTVE. Tot i així, aquestes ajudes es van recuperar quan una productora catalana es va involucrar en el projecte, reconeix la cineasta.

Fugir per trobar-se

'Brava' se centra en el buit personal de Janine, una dona que pateix una agressió brutal que l'obliga a buscar recursos per recuperar un cert equilibri interior. La protagonista del llargmetratge intenta fugir del seu entorn quotidià, però aquesta necessitat d'escapar en realitat només l'acosta a les seves debilitats i a la seva zona més fosca: és llavors quan haurà de reaccionar si no vol seguir fugint de la seva pròpia vida. Tal com apunta Aguilar, la premissa sobre la qual es construeix el film "parteix d'interrogants, com per exemple com pot sobreviure al dolor una persona amb una vida aparentment feliç i confortable després de patir una agressió al metro, que tomba la seva vida de cap per avall i la porta a plantejar-se què fer en el món en què vivim amb la por".

La càmera d'Aguilar segueix l'evolució de la protagonista, "des que es queda bloquejada, amb un xoc posttraumàtic". En el cas de les agressions sexuals, precisa, "el 80 per cent no es denuncien, perquè està demostrat que a aquestes dones els costa molt demanar ajuda". Encara que inicialment Janine, que sembla tenir una vida fàcil i feliç, intenta ressituar la seva existència allunyant-se de la gran ciutat i instal·lant-se al camp amb el seu pare "en una vida més confortable", aquest refugi acaba portant-la a "una espiral d'autodestrucció quan hi coneix un artista francès, seductor i culte". En aquesta espiral, afegeix la directora, "Janine es deixa estimar, malgrat que ell li va donant pistes que té zones fosques en el seu passat".

Supervivència desprès del xoc

"La història de la pel·lícula s'explica a través del personatge, que era una dificultat, però ho tenia tot guanyat". explica l'actriu Laia Marull, que defineix la Janine com "una persona aparentment amb la vida solucionada, però ja des del principi l'espectador veu que no està en la seva pròpia pell i després de patir una agressió sexual i ser-ne testimoni d'una altra, el món exterior se li fa agressiu".

La seva reacció és, segons l'actriu protagonista, de "molta por i d'un sentiment de culpa enorme que l'acompanyarà durant aquest llarg viatge, un viatge que transcorre en bona part de manera inconscient".

Tot i que l'actriu interpreta recorrent a la intuïció, reconeix que "hi ha una part de les dones que han patit agressions sexuals que ja han passat per aquesta situació" i que per aquesta raó va contactar amb "dones que afortunadament existeixen i ajuden altres dones a passar per aquest tràngol".

Una conversa amb una psicòloga que assessora dones víctimes d'agressions sexuals li va servir per tenir una explicació científica de com funciona el seu cervell: "Acaba prevalent la part més primària del cervell, la del rèptil, que només sap reaccionar en termes de supervivència".

Tenir un personatge tan contingut, gairebé sense diàleg, "no és una dificultat, sinó un regal", considera Marull, per a qui la Janine "només s'adona que porta una vida gris quan passa pel drama de l'agressió sexual, que no deixa de ser el reflex de la vida que portem, sempre buscant uns ideals sense fixar-nos en quina vida volem portar".