Agatha Christie mata els personatges al Teatre Apolo

BarcelonaHi ha clàssics que es mantenen immutables al llarg del temps. No és el cas de Deu negrets. Des que Agatha Christie va publicar-la el 1939, la novel·la ha recorregut el món i s’ha transformat amb el pas dels anys. Una de les modificacions més rellevants afecta el títol. Després que una iniciativa cívica alemanya denunciés el nom de l’obra per connotacions racistes el 2002, la novel·la va abandonar Deu negrets i va passar a anomenar-se I aleshores no en quedà cap. Però, a part d’això, el canvi més profund al qual s’ha sotmès l’obra fa referència al final.

Davant les primeres intencions de traslladar Deu negrets al cinema i al teatre, Christie va demanar que es fes afegint-hi un desenllaç diferent del de l’obra original i escrit també per ella mateixa. “Creia que així s’ajustava més a l’època. Era pels volts del 1945, just després de la Segona Guerra Mundial, i el públic no volia negativitat”, explica el productor i dramaturg Gianluca Ramazzotti. Christie va prohibir que el desenllaç de la novel·la es traslladés a les versions cinematogràfiques i teatrals, de manera que el final alternatiu es va convertir en l’oficial, tot i que la decisió de l’autora no sempre es va respectar.

Ara el Teatre Apolo de Barcelona enceta la temporada el 2 d’octubre amb una versió de la novel·la que manté el desenllaç original. Aconseguir tirar endavant l’espectacle, que es titula Y no quedará ninguno i produeix el mateix Ramazzotti conjuntament amb el director de la sala, Ricard Reguant, no ha sigut fàcil. “Hem trigat quatre anys i una llarga tarda a convèncer el net d’Agatha Christie, que és qui té els drets de l’obra”, explica Ramazzotti. Segons Reguant, “l’humor negre de la història es trencava amb el desenllaç creat a posteriori, que no segueix la pauta de l’obra”. El muntatge, que es representa en castellà, arriba a Barcelona amb l’aval del centenar de representacions que se n’han fet a Itàlia, on es va estrenar fa dos anys i encara segueix de gira.

Pep Munné, Ivana Miño, Arnau Puig, Toni Sevilla, Cata Munar, Joan Carles Bestard, Eduard Doncos, Júlia Creus, Jaume Fuster i Pol Nubiala donen vida als deu personatges de l’obra, un grup de persones implicades en crims que van quedar impunes. Tots deu estan atrapats en una illa i, a poc a poc, algú els va assassinant. “Sempre m’he imaginat l’illa com una mena de purgatori”, explica Reguant, que destaca “l’humor macabre” de l’obra i la “crítica ferotge que fa a l’alta societat”. La mansió que empresona els personatges adopta a l’Apolo l’aparença d’un espai fred i tèrbol, on no hi falten les deu figuretes que van desapareixent. Reguant confia que el terror psicològic i la càrrega d’intriga de la història atrauran un públic intergeneracional i cridaran l’atenció, sobretot, dels espectadors joves.

“Estem intentant portar escoles perquè la vinguin a veure. Christie és una escriptora clàssica, de lectura obligatòria al Regne Unit, i la violència de l’espectacle està molt controlada”, subratlla el director de la sala. L’obra serà a l’Apolo fins al 10 de desembre i després farà una gira que començarà a Palma.