Un adolescent autista, l’heroi èpic de Julio Manrique
BarcelonaSi el Christopher Boone veu, de camí a l’escola, tres, quatre o cinc cotxes vermells, sap segur que serà un bon dia. En canvi, si en veu quatre de grocs, el dia serà terrible i no esmorzarà ni parlarà amb ningú. El Christopher odia el groc i el marró, que el toquin i que els diferents aliments d’un plat estiguin en contacte. Però també coneix les capitals de tots els països del món, els nombres primers fins al 7.507 i la teoria de la relativitat. El Christopher Boone té la síndrome d’Asperger, un trastorn de l’espectre autista que li dóna una limitada capacitat social i nul·la empatia, però tot i així el 2003 Mark Haddon el va convertir en un heroi de novel·la policíaca al llibre El curiós incident del gos a mitjanit, que es va convertir en un bestseller internacional.
Malgrat les variades i sucoses ofertes per convertir-lo en material teatral, l’escriptor anglès no va cedir-ne els drets. Trobava que el llibre era tan difícil d’adaptar com el caràcter del seu protagonista: sembla impossible d’il·lustrar un trastorn que pateixen una de cada cent persones al món però que alhora és una zona tan fosca i inexpugnable. Va ser així fins que va arribar Simon Stephens, un altre autor anglès, dramaturg vinculat al Royal Court londinenc, que en va fer una versió que finalment es va estrenar al National Theatre de Londres el 2012, i d’allà va viatjar a Broadway. Julio Manrique va llegir el llibre fa més d’una dècada i quan va descobrir la versió de Stephens va voler muntar l’espectacle. El Teatre Lliure li va comprar la proposta: es podrà veure a la sala de Gràcia del 9 d’abril al 10 de maig.
Manrique torna a treballar en família, dirigint els seus actors habituals -Cristina Genebat, Mireia Aixalà, Marta Marco, Xavier Ricart, Norbert Martínez, Ivan Benet i Carme Fortuny com a convidada- i amb un dels millors intèrprets joves del teatre català, Pol López -que Manrique va destapar a American Buffalo fa cinc anys-, en el difícil paper protagonista. “El Christopher ho entén tot literalment, no suporta les mentides, és molt pragmàtic. Té una manera de veure el món i canalitzar els sentiments diferent, sense estar determinat per la cultura, la moral o la religió. Té una moral pròpia, un pensament únic. Això el converteix en una persona especial, però alhora posa de manifest els mecanismes que acceptem com a convencions socials, com les mentides pietoses. Ell desarticula aquest món. Això el fa un personatge clàssic, perquè a través d’ell també explica tota una època”, afirma López.
Al voltant d’aquest noi de 15 anys giren desenes de personatges que intenten comprendre aquesta ment misteriosa, excel·lent en les matemàtiques i deficient en metàfores i acudits. Julio Manrique veu El curiós incident del gos a mitjanit com “una gran aventura èpica”, la història d’“un adolescent autista que fa una sèrie de descobriments que el porten a anar més enllà dels seus límits”. L’excusa és la mort del gos del veí. És quan el Christopher decideix posar-se en la pell del seu detectiu favorit, Sherlock Holmes, per esbrinar qui n’ha sigut el responsable.
La trama policíaca és l’esquelet per relligar una “història de bones persones”, resumeix Manrique, una obra que permet reflexionar sobre les famílies, l’educació dels fills i les mentides, amb un llenguatge d’alta precisió que “treu poesia de l’expressió matemàtica”, com afirma Marta Marco.
