Música
Cultura13/02/2017

Adele torna a fer història als Grammy

La cantant britànica guanya cinc premis, tot i que reconeix que el disc de Beyoncé és “millor”

Xavier Cervantes
i Xavier Cervantes

BarcelonaEls Grammy són la manera que té la indústria musical nord-americana de premiar els músics que fan que el negoci segueixi funcionant. D’acord amb aquesta lògica, aquest cop la treballadora de l’any ha sigut Adele. La cantant britànica s’ha endut cinc premis gràcies al disc '25': enregistrament, disc i cançó ('Hello') de l’any, disc de pop i cançó de pop. És a dir, els tres guardons principals i dos en la categoria de pop. La magnitud de la victòria d’Adele l’explica el fet que és la primera artista que guanya per segona vegada els tres premis principals: abans ho havia aconseguit el 2012 amb 21.

Tanmateix, la cantant londinenca va tirar de modèstia aclaparada per l’èxit de guanyar en totes les categories a les quals estava nominada. En la cerimònia de lliurament del Grammy celebrada diumenge a l’Staples Center de Los Angeles, i presentada per l’actor James Corden, Adele va dedicar unes paraules a la que considerava mereixedora de la glòria: Beyoncé. “No puc acceptar aquest premi –va dir en recollir el gramòfon al disc de l’any–. Per mi el millor disc és el de Beyoncé, un treball monumental i preciós on despulla l’ànima. La meva ídol és Queen B”. Un dels Grammy que va recollir Adele es va trencar en dues parts, qui sap si perquè el petit gramòfon daurat tenia clar que havia de ser compartit per les dues.

Cargando
No hay anuncios

Tot i no endur-se tants premis com Adele, Beyoncé no va tornar a casa amb les mans buides perquè 'Lemonade' va rebre el Grammy al millor disc de música urbana contemporània i al millor videoclip per 'Formation'. La indústria musical nord-americana, conservadora de mena, va perdre l’oportunitat de premiar el conjunt de vídeos de 'Lemonade' com a millor film musical. Hauria sigut una decisió que legitimés el format del 'visual album', però es van estimar més donar el Grammy al documental 'The Beatles: eight days a week. The touring years' dirigit per Ron Howard. Beyoncé no va ser l’única guardonada de la família Knowles, perquè la seva germana Solange va aconseguir un gramòfon per la cançó 'Cranes in the sky' en la categoria de R&B.

L’altre triomfador de la nit ho va ser a títol pòstum. 'Blackstar', el disc de David Bowie que es va publicar dos dies abans de la mort de l’artista britànic, es va endur cinc premis, inclòs el de millor àlbum de rock alternatiu. Altres músics morts al 2016 van ser recordats durant la gala, com ara Leonard Cohen, de qui Judy Collins va cantar 'Suzanne'.

Cargando
No hay anuncios

Les actuacions musicals a la cerimònia dels Grammy són un gènere en si mateix, i aquesta vegada n'hi va haver de ben peculiars, com la que van compartir Lady Gaga i Metallica. Mentre interpretaven 'Moth into flame', el micròfon de James Hetfield no va funcionar, i quan va acabar la cançó el guitarrista del grup californià va expressar l’enuig amb una puntada al peu del micro. Adele també va tenir problemes quan va homenatjar George Michael. Va començar a cantar 'Fast love', però es va fer un embolic amb la lletra, potser afectada per l’emoció, i va haver de parar. Quan hi va tornar, tot va sortir bé. No van tenir cap problema ni Bruno Mars quan va recordar Prince ni Sturgill Simpson (Grammy al millor disc de country) quan va homenatjar Sharon Jones.

84 premis

Cargando
No hay anuncios

Els Grammy tenen una vocació tan completista que es reparteixen fins a 84 premis. És una manera de reconèixer la varietat estilística de la indústria musical. Això significa guardonar, per exemple, els millors discos de hip-hop ('Coloring book', de Chance The Rapper), rock ('Tell me i’m pretty', de Cage The Elephant), jazz ('Take me to the alley', de Gregory Porter) i pop llatí (Un besito más, de Jesse & Joy); i també la millor interpretació de música de cambra (Steve Reich), el millor enregistrament d’òpera ('Corigliano: the ghosts of Versailles', dirigida per James Conlon) i el millor disc orquestral (Shostakovich: Under Stalin’s Shadow, de l’Orquestra Simfònica de Boston.