Addiccions i ironia a 'Els jugadors' de Pau Miró

BARCELONA.La sort, personificada en els responsables del Teatre Lliure de Gràcia i El Canal (Centre d'Arts Escèniques de Salt/Girona), han donat al dramaturg català Pau Miró una bona mà. En concret, quatre asos com els actors Andreu Benito, Jordi Boixaderas, Jordi Bosch i Boris Ruiz, protagonistes d'Els jugadors, obra que es representarà aquest cap de setmana al Teatre de Salt dins del festival Temporada Alta i que es presentarà al Teatre Lliure de Gràcia del 19 d'abril al 20 de maig de l'any vinent. És l'última partida traçada per Miró des de la trilogia Búfals, Lleons i Girafes (2009) i la direccó de Pluja constant (2010).

Una història petita

Escrita pel dramaturg a les instal·lacions del mateix Teatre Lliure -on li van habilitar un camerino com a estudi, cosa que va propiciar la implicació de tot l'equip-, l'autor defineix Els jugadors com "una història de personatges, senzilla i que aposta pels petits detalls" i en què, segons Jordi Bosch, és més important el que els personatges "no diuen que el que diuen". Sense moralitat ni judicis, Miró ofereix pinzellades de la situació actual, en què la crisi i la inestabilitat econòmica han canviat els valors de la societat: "Es marginen les persones velles i se centren les forces en els joves", va afirmar. Aquestes dues idees, l'edat i la relació nefasta, gairebé virulenta, que tenen els protagonistes amb la gent jove, són les que van inspirar el text.

Els quatre jugadors de la seva obra -un barber, un enterramorts, un actor i un professor de matemàtiques- són homes a la cinquantena, desarrelats, que no encaixen dins els paràmetres actuals, amb un futur incert, un present descoratjador i amb un passat que no va ser millor. La partida habitual a casa del professor de matemàtiques, interpretat per Andreu Benito, és l'espai on comparteixen les seves insatisfaccions i misèries personals i on troben ajuda. Aquesta desesperació els fa prendre una decisió que els portarà cap a un final massa arriscat, però que està a l'altura del que són: jugadors.

Divertit i respectuós

Miró ha volgut potenciar la ironia i la simplicitat del text i la força dels intèrprets, "sense els quals l'obra no caminaria", segons va confessar, i en què la figura del director no ha tingut gaire pes. El clímax final -que Miró va revelar als periodistes durant la presentació, però que preservarem del públic potencial- va ser la part més complicada pels actors, segons va explicar Jordi Boixaderas. "Hem hagut d'entendre el clima d'en Pau, el seu món, i tal com pensa transmetre-ho al públic".

Els jugadorsés com un conte (els protagonistes s'anomenen per la professió, no pel seu nom) que dura poc més d'una hora, que succeeix sempre a la cuina d'una casa i que està protagonitzat per quatre personatges addictes (al sexe, a les substàncies, al joc i als maltractaments) que Miró ha sabut tractar amb respecte i sense les pretensions de les obres de crítica política.