EL PRODUCTE
Formatge artesà
La cultura dels formatges artesans a casa nostra és un fenomen recent
Quan jo era menuda, a ciutat només es trobava formatge manxec. En les primeres excursions a Andorra vam carregar el Seat 850 amb un de bola i un d’holandès. Els amics viatjats explicaven que a França es podia menjar un formatge diferent cada dia de l’any. Els hippies dels 70 van reconquerir espais remots del Pirineu i van començar a elaborar-ne i a explicar que hi ha molta vida i molta varietat a partir d’un litre de llet bona i crua de vaca, cabra o ovella. Un resultat reeixit contra tot pronòstic fa que avui valorem els formatges artesans.
LA IDEA
Al plat
En amanida o croquetes
El formatge és un comodí a la cuina, però no ens passa el mateix amb l’artesà. Potser és una qüestió de respecte al producte o és que ens agrada tant que mai no en sobra ni un bocí per a l’olla. En definitiva, cuinem poc amb els formatges de culte. Una primera idea seria fer una amanida amb poma àcida i api, tot talladet. Si volem anar més enllà, unes croquetes de formatge blau barrejant el formatge amb ceba sofregida i beixamel. Feu-ho en calent. Deixeu-ho refredar, feu les croquetes i arrebosseu-les amb ou batut i farina de galeta.
L’ACTIVITAT
Tastem-los!
L’afinador és qui té cura de la conservació dels formatges
Els éssers vius evolucionen: passen de tendres a madurs, de tous a secs i de frescos a rancis. Evolucionar és positiu quan es fa en un espai adequat i el procés es vigila atentament. Com que el formatge de llet crua artesà és viu, evoluciona i té un moment ideal, just i concís. Tot ve d’un dia i és l’afinador qui ho sap. El toca, l’olora, el tasta i decideix l’hora de menjar-lo. A Barcelona han obert un espai agosarat, el Cheese Bar, a l’Hotel Meliá Sarrià (av. Sarrià, 50) amb cava, afinador i cuiner. Què més es pot demanar?