El Tricicle es voldria treure "l'espina" de no haver actuat a Broadway
'Bits', l'espectacle estrenat el mes de maig passat i amb el qual estan de gira per Espanya, és el vuitè i últim muntatge del trio abans de retirar-se
MadridFrança és el lloc on "més ben tractats" s'han sentit els integrants del grup humorístic Tricicle, cosa que justifiquen per "la cultura del gest" que hi ha al país veí, encara que reconeixen que abans de retirar-se els agradaria treure's "l'espina" de no haver actuat a Broadway. "Vam estar a punt de fer-ho. Hauria estat el somni americà", han explicat els membres de Tricicle.
'Bits', l'últim espectacle del trio, estrenat el mes de maig passat al teatre Principal d'Alacant i amb el qual segueixen de gira per Espanya, suposa el seu vuitè i últim muntatge abans de retirar-se, un espectacle sobre les noves tecnologies "utilitzades per exposar situacions quotidianes" com han fet "durant 32 anys", un format que els permet mostrar les seves "ocurrències", segons Carles Sans.
"No treballarem un espectacle nou, ja són molts anys d'ofici i viatges i, segurament, d'aquí a dos o tres anys no tindrem les mateixes energies", assenyalen els còmics, que no obstant això no descarten fer un adéu amb el millor de Tricicle. Carles Sans (1955), Paco Mir (1957) i Joan Gràcia (1957) reconeixen que "el millor moment" va ser 'Manicomic', el seu primer espectacle, estrenat el 1979. Ara bé, reconeixen que la seva actuació en la clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona (1992) va ser "un moment espectacular", i admeten que en els seus 32 anys de convivència hi ha hagut "temes de tots els colors, però som aquí, la companyia està per damunt de les topades". "Ens portem bé", diu Sans, mentre que per Gràcia la clau està en el fet que sempre els ha anat bé, i "el secret", que cada any es donen dos o tres mesos de vacances per "desgreixar-se".
Davant la pregunta de què els hauria agradat fer si no haguessin estat el Tricicle, Gràcia respon que treballar "en alguna cosa creativa a nivell individual", com pintar o tocar el piano; Mir, pels seus estudis de cinema, es decanta pel "món de les sèries", mentre que Sans es veu "a la ràdio" i també a la fotografia, perquè, encara que va estudiar dret, reconeix que no li agradava.