VenèciaEn les últimes dues jornades de festival dos actors francesos han marcat els punts àlgids de les seves respectives pel·lícules. D’una banda, Fabrice Luchini -recordat per la seva aparició a A la casa, de François Ozon-, que a L’hermine,de Christian Vincent, interpreta un jutge temut per advocats i clients que, afectat per una severa grip, ha de presidir el judici d’un home acusat d’haver matat la seva criatura de set mesos a cops de peu. La pel·lícula arrenca com un detallat estudi dels rituals i la dimensió teatral de la litúrgia judicial, però a poc a poc es va transformant en una simpàtica comèdia romàntica en la qual el jutge intenta seduir una de les membres del jurat, un antic objecte de desig. En el seu gir romàntic, la pel·lícula amenaça de caure en un pou d’insubstancialitat, però la delicadesa de Luchini aconsegueix evitar el naufragi d’aquest divertiment.
Juliette Binoche és el millor de L’attesa, de l’italià Piero Messina. Una ambiciosa evocació del dolor d’una dona que ha perdut un familiar pròxim, la pel·lícula aposta per trencar amb les normes clàssiques del relat cinematogràfic abraçant un esteticisme amb pretensions líriques. Jugant amb la fragmentació i el drama de cambra -a la manera de Persona d’Ingmar Bergman-, L’attesa no aconsegueix conduir el cúmul d’excèntriques idees i simbolismes que recorren la pantalla. Malgrat tot, sempre queda el rostre de Binoche, que aquí ofereix un prodigiós retrat de l’abatiment i la desesperació existencial, en un paper que recorda els de Mary d’Abel Ferrara o Camille Claudel 1915 de Bruno Dumont. Quan la Mostra de Venècia acaba de passar el seu equador, Binoche, juntament amb la també francesa Catherine Frot, protagonista de Marguerite, ja sonen com favorites per endur-se la Copa Volpi a la millor actriu del festival.