Català

Adeu definitiu als accents diacrítics

S'acaba la pròrroga de l'IEC per adaptar-se a la modificació ortogràfica, que deixa el català amb només 15 diacrítics

L'IEC aprova la reducció dels accents diacrítics: adeu a 'adéu'
5 min

BarcelonaQuan l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) va anunciar, l'octubre del 2016, la reducció dels accents diacrítics, molts catalanoparlants van posar el crit al cel. La reforma de la normativa va implicar passar de 150 accents diacrítics a 15 i va eliminar-ne alguns de molt utilitzats com dona, neta, adeu i os. Quatre anys i mig després, s'acaba la pròrroga que l'IEC va donar als mitjans de comunicació, l'administració pública i els centres educatius per adaptar-se al canvi. A partir d'aquest dijous qualsevol institució o entitat amb vocació de servei públic haurà d'aplicar la modificació.

Per què es va fer el canvi?

La primera llista de paraules amb diacrític, feta per Pompeu Fabra, es va fer el 1913 i tenia 23 mots. Més d'un segle després els accents diacrítics superaven el centenar i els acadèmics van considerar que calia revisar-los. Van estar prop de dos anys i mig decidint quines paraules s'eliminarien fins a deixar-ne 15. "La llengua evoluciona. Hi havia un decalatge entre les normes ortogràfiques i la pràctica habitual", explica el catedràtic de filologia catalana i membre numerari de la Secció Filològica de l'IEC, Nicolau Dols. Els arguments per canviar els diacrítics van ser, sobretot, "per coherència i per adaptar la normativa", afegeix.

La decisió ha implicat una simplificació de la llengua que molts lingüistes defensen. "Facilita la vida a molta gent. L’escriptura és un codi, ¿t’ha d’ajudar a la pronúncia? Depèn del context. Moltes vegades no pronuncies el que llegeixes", afirma el sotscap de Llengua de l'ARA, Pau Domènech. Per als infants i joves que encara no se'ls havien après, la nova norma els fa la llengua més fàcil. "A molts alumnes ja els costa posar qualsevol accent, la gramàtica és una batalla molt dura. A batxillerat encara fan moltes faltes d’ortografia. Ara és més senzill", diu el professor d'institut de català Xavier Gual. Des del seu punt de vista, però, això no necessàriament és bo. "És veritat que la llengua és viva, evoluciona i s'ha d'anar escrivint diferent. Però hi ha una lluita entre adaptar-se a les noves demandes i que el català perdi matisos", reflexiona Gual.

Ha sigut fàcil adaptar-se?

Molts mitjans de comunicació, escoles, universitats i editorials van aplicar des del primer dia el canvi de normativa. "Era evident que no ens podíem esperar els quatre anys de pròrroga. Els professors ens vam aprendre els canvis immediatament i vam demanar als estudiants que també ho fessin", explica la professora de filologia catalana de la Universitat de Barcelona Neus Nogué, que considera que per als professionals de la llengua no ha sigut un procés complicat. "És qüestió de treure l’hàbit de posar un accent i memoritzar la quinzena de paraules que el conserven", diu Nogué.

Per a Gual, en canvi, ha resultat més difícil. "He tingut una sensació molt estranya de desaprendre. Era com pujar a una bicicleta i fer veure que no en sabia. Hem fet servir bastant els diacrítics, i per això ens costa tant avesar-nos al canvi", subratlla el professor de català. A l'ARA l'adaptació dels lingüistes no va ser problemàtica, però sí que es van trobar situacions peculiars pel que fa als redactors. "Hi ha hagut moments divertits. Han aparegut accents nous on no n’hi havia i n’han desaparegut que sí que hi han de ser", assenyala Domènech. En premsa escrita, una de les paraules més utilitzades és soc. "Ens hem trobat gent que de seguida l’ha interioritzat i altres a qui els ha costat més. També ens ha passat que alguns no posaven l'accent a són quan aquest sí que es manté", explica el lingüista.

El cas més debatut: ós/os

Un dels arguments que més s'ha utilitzat per rebutjar la nova normativa és que la desaparició dels accents d'algunes paraules pot portar a confusions, sobretot si no hi ha context. El cas de la paraula os, que sense més informació pot referir-se tant a l'animal com al cos humà, és una de les que ha portat més cua. Al final, però, l'IEC l'ha inclòs entre els canvis i, per tant, n'ha eliminat l'accent. Per al lingüista de doblatge David Arnau, és la situació més flagrant de la nova normativa. "A l’hora de passar el guió escrit a la llengua oral és on més dificultats m'he trobat. Els actors treballen sols i a vegades graven les frases soltes, sense tot el diàleg. En català estàndard, el significat de la frase «Em vaig trobar un os al mig del camí» varia en funció de la pronúncia", explica Arnau.

Per evitar errors, ell ha optat per mantenir el diacrític en situacions com aquesta, en què l'intèrpret necessita saber com ha de dir un mot concret. A l'ARA, en algun cas l'accent d'ós també s'ha mantingut, segons Domènech, "perquè crèiem que es generava un equívoc, però ha estat l'únic". El diacrític d'os va estar a punt de persistir a la nova normativa com al final també ho ha fet el de sòl. "Hi va haver molta pressió per part dels geòlegs i de l'Incasòl. Argumentaven que en molts contextos es podien produir confusions com, per exemple, amb la frase «El sol és essencial per al creixement del cultiu». Sense l'accent és impossible saber si ens referim a l'astre o al terreny", assenyala Arnau.

En el cas d'os, però, l'IEC considera que no és problemàtic. "És cert que hi podria haver alguns casos descontextualitzats en què hi hagi alguna confusió, però passa el mateix amb altres paraules com banc. Quan va sola no sabem si es refereix al seient o a l'oficina financera", argumenta Dols, que afegeix: "El diminutiu d'os, ossets, mai ha portat accent i no hi ha hagut confusions. Tots els que es queixen que han perdut l'element gràfic que permetia distingir vénen i venen no havien dit mai res amb venien, que no porta accent en cap dels dos significats. El context assegura que es puguin distingir".

L'opció del diacrític comodí

Malgrat que la norma és ferma, l'IEC va incorporar un recurs per a casos excepcionals: el diacrític d'ús discrecional, que permet utilitzar-lo en expressions puntuals o enunciats aïllats –com per exemple als titulars dels diaris o a les portades de llibres i als cartells de pel·lícules– en què és possible més d'una interpretació del mot. "A l'ARA ho apliquem en títols de peces en què el context és limitat. Per exemple, «Troben un os en un forat» portaria accent o no segons el cas", explica Domènech.

El lingüista de doblatge David Arnau també s'agafa, a vegades, a aquesta opció. "Procuro evitar-la, però algun cop m'he trobat amb la necessitat de fer servir el comodí que l'IEC ha deixat, el diacrític optatiu. L'acadèmia considera que els diacrítics són una convenció gràfica i que no aporten informació oral però per a nosaltres, els lingüistes de doblatge, és una aportació d’informació a l’hora de fer la nostra feina que se’ns ha eliminat", afegeix. 

Què passarà amb els dissidents?

Just fa una setmana, l'il·lustrador Oriol Malet tuitejava: "La cagada que va ser eliminar els diacrítics" i gairebé quatre mil persones li van respondre amb un m'agrada. Ell no és l'únic dissident: entre els contraris a la nova modificació hi ha també l'actriu Clara Moraleda, que va fer-ne una cançó amb videoclip musical inclòs.

Com ells, alguns catalanoparlants encara es mostren reticents a la nova norma. "A partir del moment que es va aprovar, des de l'IEC hem fet informes de seguiment. Aviat vam veure que una immensa majoria de mitjans de comunicació i l'administració pública havien adaptat l’ortografia nova. A les xarxes veig persones que continuen queixant-se però al final els que tenen projecció, els que treuen llibres o diaris, ho han adoptat amb una gran velocitat i sense gaires problemes", diu Dols, que descarta que "la intenció conservadora sigui general".

Des de la universitat, Nogué considera que la resistència "és normal" i no li preocupa especialment. "També en l’època de la primera ortografia hi va haver dissidència. Entre els contraris al canvi hi ha una actitud mandrosa per haver de desaprendre i alhora de pensar que els que venen no hauran de fer aquest esforç –apunta la professora de filologia catalana, que treu ferro a la situació–. És qüestió de temps, al final tothom s’hi anirà adaptant". 

stats