J.J. Abrams pilota l’últim vol de ‘Star Wars’

Nova YorkJ.J. Abrams sap el que els espectadors pensen d’ell. “Els finals no se’m donen bé”, diu el cineasta hores abans d’entregar el muntatge final de Star Wars: L’ascens de Skywalker. I afegeix: “En realitat no soc bo en res, però sé com començar una història. Acabar-la ja és un altre tema”. És una confessió estranya venint d’Abrams, que acaba de dirigir i coescriure el film de Star Wars que, quan s’estreni aquest dijous, promet ser el capítol final de la saga de nou pel·lícules sobre el clan Skywalker.

El públic ja ha vist caure el teló dues vegades durant la saga: el 1983, amb El retorn del Jedi, i el 2005, amb La venjança dels Sith. Però el que semblava un relat tancat es va reobrir el 2015 quan El despertar de la força va engegar una nova trilogia en què la vella guàrdia de Star Wars lluitava al costat d’una nova generació d’herois. Abrams, que va dirigir la pel·lícula, va inaugurar la nova trilogia amb gran fanfàrria i el film va recaptar més de 2.000 milions arreu del món.

Però era l’únic film de Star Wars que pensava fer. Així que quan el van tornar a temptejar com a solució d’última hora per dirigir L’ascens de Skywalker es va resistir a la idea. Perquè fos un èxit, la pel·lícula hauria de complir uns requisits impossibles: tancar l’actual trilogia lligant de forma coherent els temes i les trames de les vuit predecessores i, a més, funcionar com a pel·lícula en solitari. Abrams va acceptar l’encàrrec. “Clavar aquest aterratge és una de les coses més difícils que he hagut de fer a la vida -diu-. Però és per això que valia la pena dir que sí”.

Rellançament del Jedi

Per entendre el final de la nova trilogia de Star Wars cal retrocedir fins a la seva concepció. Els últims films van néixer de la unió entre iniciativa creativa i mandat empresarial quan Disney va comprar Lucasfilm al seu fundador, George Lucas, el 2012. El gegant empresarial va anunciar la seva intenció de produir el setè, el vuitè i el novè film de la saga espacial i l’ambiciós pla d’estrenar un nou film de la franquícia cada any.

En l’estadi preliminar, Abrams semblava el candidat natural per rellançar la nova era de Star Wars. És un gran fan dels films originals, famós per la seva estilitzada aproximació a les sèries de televisió i per ajudar a ressuscitar franquícies envellides com Missió: Impossible i Star Trek. Però quan la presidenta de Lucasfilm, Kathleen Kennedy, va proposar-li la feina, el seu primer instint va ser rebutjar l’oferta. “Era una cosa massa pròxima a mi i que m’importava massa. No volia que al final ja no m’agradés -explica-. O encara pitjor, fracassar miserablement. Era un pensament massa esgarrifós”. Tot i que Abrams va dir que no, Kennedy va preguntar-li si podien quedar en persona per parlar-ne. “Sabia que, quan ens asseguéssim cara a cara, me l’acabaria guanyant”, diu.

Les noves esperances

Un per un, els protagonistes de la nova trilogia van pujar a bord del projecte. John Boyega, que interpreta Finn, l’ stormtrooper renegat, es va assabentar del càsting perquè un amic estava sent considerat per al paper. Daisy Ridley, que interpreta l’heroica Rey, va crear la seva pròpia oportunitat. “No parava de preguntar a tothom si es feien càstings per a Star Wars. I al final es van fer”. Eren actors inexperts: Boyega havia protagonitzat el film de culte Attack the block i Ridley havia fet petits papers en sèries com Mr. Selfridge. Però bàsicament els dos estaven entusiasmats amb la perspectiva de tenir feina a llarg termini. “Abans d’això, vivia de projecte en projecte -diu Boyega-. Una pel·lícula de Star Wars representa sis o set mesos de factures pagades”.

En el rodatge no hi va haver temps de delectar-se en els decorats de fantasia. “Bàsicament, vaig passar-me les primeres setmanes paralitzada per la por”, diu Ridley. Actors amb més experiència com Oscar Isaac, que interpreta el pilot Poe Dameron, van trobar el rodatge d’ El despertar de la força inesperadament desconcertant. “No m’havia sentit tan conscient de mi mateix en la vida -diu Isaac-. Recordo que estàvem a punt de filmar i llavors Kathleen Kennedy va venir a arreglar-me els cabells. Era una bogeria. De sobte, em sentia insegur”.

Amb el frenètic procés de càsting i escriptura d’ El despertar de la força ja en marxa, Kennedy va proposar-li a Abrams dirigir també els episodis VIII i IX. La resposta va ser un concís “¿Estàs boja?”. Kennedy va assumir que Abrams estava desbordat, així que l’ Episodi VIII, titulat Els últims Jedi, el va escriure i dirigir Rian Johnson. Estrenat el 2017, va ser un gran èxit. Però cada cop que abordava qualsevol dels interrogants que havia deixat penjant El despertar de la força -què passaria quan Rey li tornés la seva espasa de llum a Luke Skywalker? Qui eren els seus pares? Qui era el malvat líder suprem Snoke?-, el film de Johnson semblava dir: la resposta a aquesta pregunta no és tan important com penses.

Abrams va elogiar El últims Jedi per estar “plena de sorpreses, subversió i decisions arriscades”. D’altra banda, afegeix, “la seva aproximació a la història és una mica autoreflexiva. No crec que la gent vagi a veure Star Wars perquè li diguin «Això no importa»”.

L’autor contraataca

Alguns viatges acaben abans de començar. Això va passar amb Colin Trevorrow, director de Jurassic World, que inicialment havia de dirigir l’ Episodi IX però que va abandonar el projecte el 2017. “Encara no teníem ni una primera versió del guió, però ens vam adonar que no anàvem en la mateixa direcció”, diu Kennedy, que assegura que el comiat de Trevorrow va ser “molt amistós”. Decisions tan al límit són rares però no insòlites en el context d’un gran estudi. En la mateixa franquícia de Star Wars, Phil Lord i Christopher Miller van ser substituïts per Ron Howard després de setmanes de rodatge.

Amb el rellotge apuntant a l’estrena prevista el 2019, Abrams era l’única opció lògica, però tenia més reticències que amb El despertar de la força. “Amb aquella pel·lícula ens vam salvar pels pèls. Per què hauríem de tornar-ho a fer? ¿Soc idiota per temptar la sort per segona vegada?”, es deia. Abrams va acceptar la feina sabent que treballaria a contrarellotge des del principi i amb tres mesos menys de postproducció que amb l’ Episodi VII. Quan es va anunciar el retorn d’Abrams, els actors van respirar alleugerits. “Jo vaig plorar”, admet Ridley, afegint que el director va aportar una sensació d’estructura i seguretat.

Abrams i el guionista Chris Terrio van enfrontar-se a reptes importants, entre els quals el d’oferir-li un comiat adequat a Carrie Fisher, que va morir el 2016 abans de culminar l’arc de la seva història. La solució d’Abrams va ser aprofitar material rodat per a El despertar de la força que inicialment havia sigut descartat. “Continuar la història sense la Carrie era inacceptable -diu-. No estàvem disposats a crear una Leia digital ni, per descomptat, treballar amb una nova actriu. Però no ho podíem fer sense ella”.

El final fantasma

Però per què ha d’acabar la saga de Skywalker? ¿No podria continuar? “Esclar que sí -afirma Abrams-. Però afirmar que aquí acaba la història està bé”. Fins i tot ell admet, tanmateix, que “tot gran final és, en certa manera, un nou començament”. Serà responsabilitat de Kennedy decidir què vindrà després i, com ella mateixa admet, la història “no ha d’acabar per força aquí”. Qui dirigirà el nou film de Star Wars que Disney ha d’estrenar el 2022? Kennedy no ho vol dir, però ja ha treballat en nous projectes amb Rian Johnson i Kevin Feige, el president de Marvel Studios. Ella apunta com a model per al futur de la franquícia a la sèrie The mandalorian, ambientada en l’univers Star Wars i creada per Jon Favreau per a Disney Plus. Sèries com aquesta proveiran noves històries i personatges, així com guionistes i directors per a futures pel·lícules.

Anthony Daniels, l’actor que fa de C-3PO, ha viscut massa finals de Star Wars com per creure que L’ascens de Skywalker serà la conclusió definitiva de la història. “Tens la sensació d’acostar-te a un final però no a un tancament de debò”, diu. Els actors amb menys experiència a la saga també comencen a entendre què significa per a ells el final. Tenen per davant les seves carreres i encara no saben com els afectarà a llarg termini haver participat a Star Wars. Com diu Ridley, “la que acaba és la saga, nosaltres seguim”.

Però ja sigui en qüestió de mesos, anys o dècades, Boyega i els seus col·legues estan segurs que un dia reprendran els seus papers de Star Wars. Apuntant a Isaac, Boyega riu i afirma: “Aquest paio estarà enfilat a un X-Wing la setmana que ve en una sèrie spin-off ”. Adoptant el to exagerat d’un anunci, Isaac replica: “ Go, Poe, a Disney Plus”. (No cal dir que Disney no ha revelat cap pla per produir aquesta sèrie.) Ridley descarta d’entrada la possibilitat d’una futura trilogia en què ella passi el relleu a una generació encara més jove d’herois. Però Boyega no s’ho acaba de creure. “Ja li trucaré -assegura-. Li diré: «Va, noia, mou el cul de casa. L’Oscar ha dit que sí»”. I qui sap, potser Abrams podria dirigir el projecte. “Abans necessito dormir almenys una nit”, diu.

Copyright The New York Times