El Tribunal de Justícia Europeu dona la raó a Valtònyc

BarcelonaL’Audiència Nacional espanyola, quan va emetre correctament l’euroordre de Valtònyc, li va aplicar una legislació posterior a la comissió del suposat delicte, jutjat amb anterioritat. És a dir, l’extradició automàtica del músic, que actualment és a Bèlgica en llibertat sota mesures cautelars, es va sol·licitar d’acord amb la llei de seguretat ciutadana, del 2015, tot i que les denúncies són del 2012. Segons el Tribunal de Justícia Europeu el Codi Penal no es pot aplicar de forma retroactiva i, per tant, dona la raó a Valtònyc. El tribunal recorda, però, que per decidir sobre l'euroordre els tribunals belgues encara han d'avaluar si els delictes pels quals ha sigut condemnat a Espanya tenen equivalents a Bèlgica. Després del dictamen de Luxemburg, el Tribunal d'Apel·lació de Gant serà el que decideixi si accepta o no l'extradició.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea detalla que l'Audiència Nacional va condemnar Valtònyc per una sèrie de delictes que haurien estat comesos el 2012 i el 2013. En concret, l'Audiència va condemnar el raper per enaltiment del terrorisme i humiliació de les víctimes del terrorisme, tipificat en l'article 578 del Codi Penal vigent en el moment dels fets. En aquell moment, la pena màxima de presó era de dos anys. Tanmateix, el 2015 es va modificar aquesta disposició i es va establir una pena màxima de tres anys. Quan Valtònyc es va exiliar a Bèlgica, l'Audiència Nacional va emetre una ordre de detenció europea pel delicte de "terrorisme" aplicant el Codi Penal del 2015. És un detall important, perquè la legislació europea només permet la via ràpida de l'extradició per a crims castigats a l’estat en qüestió amb almenys tres anys de presó.

cas a Luxemburgla Comissió Europea es va alinear al costat de la defensa del raper mallorquí

La sentència de l'Audiència Nacional, confirmada pel Tribunal Suprem el febrer del 2018, detalla que les cançons Espanya 0 - Goma 2 Caminant per la ciutat Microglicerina

La defensa havia argumentat que les lletres de les cançons eren “un desig subjectiu” i que “el llenguatge del rap és extrem, provocador, al·legòric i simbòlic”, i que en cap cas “es menystenien les víctimes”. El recurs, però, va ser desestimat.