Treure Franco del mausoleu i tornar la dignitat a les víctimes
El PSOE accepta anul·lar els judicis del franquisme per poder exhumar el cadàver de Franco
Han passat 43 anys des que Franco va ser enterrat al Valle de los Caídos. Treure’l d’allà no es preveia fàcil i el PSOE ha volgut assegurar-se que avui al consell de ministres s’aprovi el decret llei per poder exhumar el cadàver del dictador. El PP i Ciutadans ja van anunciar que s’abstindrien. ERC hi havia posat la condició que s’anul·lessin els judicis franquistes. Ahir la portaveu del grup socialista al Congrés, Adriana Lastra, va assegurar que el PSOE es feia seva la reivindicació dels republicans. Però la qüestió és: ¿què vol dir anul·lar les sentències franquistes? ¿Seran només els consells de guerra, com el que va tenir el president Companys? ¿S’amplia a les sentències del Tribunal d’Ordre Públic, el Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme i els Tribunals de Responsabilitats Polítiques?
Segons ERC, aquest és un primer pas, un punt d’inflexió, que després s’haurà de treballar a fons. Els republicans asseguren que el PSOE haurà de fer realitat l’anul·lació dels judicis franquistes abans que acabi aquesta legislatura. Aquesta és una demanda antiga. El govern de Zapatero ja es va comprometre el 2004 a restituir la “dignitat i l’honor” del president afusellat Lluís Companys però des d’aleshores no s’hi ha fet res. “No tan sols no ha passat res sinó que el PSOE ha votat en contra de les successives iniciatives d’Esquerra per aconseguir una veritable i integral llei de la memòria”, assegura el diputat republicà Joan Tardà. El 18 de juliol ERC va entrar per tercera vegada la seva proposició de llei de memòria històrica.
El juliol del 2017 el Parlament de Catalunya ja va anul·lar els judicis sumaríssims. En total, eren 81.966 processos que van afectar més de 78.000 persones, 3.358 de les quals van ser executades. Però l’anul·lació des del govern espanyol afectaria tots els casos dictats des de tribunals estatals. “No només implica tornar la dignitat a les famílies de les víctimes, injustament condemnades i que continuen sent uns criminals als ulls de la justícia, sinó que també vol dir expulsar elements franquistes de l’ordenament jurídic que encara persisteixen”, assegura el professor d’història del dret de la UPF, Alfons Aragoneses.
Multes i decomissos
Una de les parts més complexes seria recompensar les víctimes a qui van condemnar a pagar multes desmesurades o van patir decomisos. “Alguns condemnats van haver de pagar multes de 100.000 i 500.000 pessetes, que aquella època era una barbaritat”, opina l’advocat i president de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes. “No és just que s’hagi tornat patrimoni a sindicats i partits polítics i a algunes persones físiques, com la família de Juan Negrín [el president de la Segona República entre el 1937 i el 1945], però a d’altres no”. Aragoneses opina que anul·lar les sentències és factible i que hi hauria dues alternatives: “Es poden revisar les adquisicions de propietats dels vençuts, com s’ha fet en el cas de l’espoli nazi als jueus -encara avui hi ha associacions que hi batallen- o especificar que es reconeix la nul·litat però sense alterar els drets de propietat, com s’ha fet en algunes reclamacions de propietaris que van patir expropiacions a l’antiga República Democràtica Alemanya”. Ernest de Hannover va ser un dels que va perdre la demanda per recuperar les propietats de la seva família que van ser confiscades després de la Segona Guerra Mundial .
A altres països europeus l’anul·lació de sentències emeses en temps d’una dictadura no ha estat un camí tan tortuós. El 1998 el Parlament alemany va anul·lar les sentències a 5.000 condemnats i va reparar la memòria de 350.000 víctimes d’esterilització forçada. L’octubre del 1944 Itàlia va anul·lar els judicis feixistes. El 2 de maig del 1990 Lituània va aprovar una llei per rehabilitar les víctimes de la repressió. El 1992 Hongria va declarar nul·les les sentències pronunciades entre el 5 d’abril del 1963 i l’octubre del 1989. Fins i tot el Papa va demanar perdó pels “pecats” de la Inquisició.
L’avís del net de Franco
La Fundación Francisco Franco no es dona per vençuda. Ahir va fer arribar al president espanyol, Pedro Sánchez, una carta firmada pel net del dictador, José Cristóbal Martínez-Bordiú Franco, amb un avís: “Per si els hagués passat inadvertit, aquesta aprovació contravé l’article 86 de la Constitució”. I afegeix que es podria estar cometent un delicte de prevaricació, usurpació de funcions i profanació de sepultura. La carta acaba amb l’advertiment que la fundació es reserva el dret d’emprendre accions civils i penals.
