El Suprem avala l'exhumació de Franco i el seu enterrament al cementiri de Mingorrubio

Madrid / BarcelonaEl Tribunal Suprem ha avalat aquest dimarts l'exhumació del dictador Francisco Franco i el seu trasllat al cementiri de Mingorrubio, al Pardo. En plena precampanya, el tribunal s'havia de pronunciar sobre la sortida de Franco del Valle de los Caídos i havia d'aclarir el gran dubte dels últims mesos: si les restes seran enterrades al cementiri de Mingorrubio, on vol el govern espanyol i on és el cos de la seva dona, o a la cripta familiar de la catedral de l'Almudena. El Suprem ha confirmat que els magistrats han desestimat per unanimitat la totalitat del recurs que va presentar la família del dictador contra l'acord del consell de ministres del 15 de març que va fixar l'exhumació per al 10 de juny, paralitzada pel tribunal fins que hi hagués sentència.

La vicepresidenta espanyola en funcions, Carmen Calvo, ja ha avançat en declaracions a la Cadena Ser que la intenció de la Moncloa és poder fer el trasllat abans que comenci la campanya electoral, l'1 de novembre. Calvo ha assegurat després davant els mitjans que "l'esglèsia mai ha posat problemes" per l'exhumació de l'exdictador, ha recordat que Espanya era "la única democràcia europea que tenia un dictador en un mausoleu" i ha assegurat que des del govern estan molt "satisfets" per la resolució. Ha afegit que la decisió d'exhumar Franco s'ha pres "de manera pulcra i garantista" i ha insistit que ho duran a terme "el més aviat possible".

Hi ha, però, un pas més per treure el dictador del monument funerari construït per republicans, ja que l'escull judicial final l'ha posat el magistrat José Yusti Basterreche al jutjat contenciós administratiu número 3 de Madrid. Yusti Basterreche va suspendre provisionalment la llicència d'obres de l'Ajuntament de San Lorenzo de El Escorial per aixecar la tomba per considerar que podia posar en perill els operaris. Els jutges del Suprem encara no han fet pública la sentència sencera, de manera que no se sap si es pronuncien en relació a aquest procediment. Fonts jurídiques apunten que Basterreche estaria esperant a la resolució del Suprem per convocar la vista en què es resolgui sobre les obres.

Mentre el Suprem resolia, diverses organitzacions que donen suport a la campanya #NiValleNiAlmudena s'han concentrat davant el Suprem a l'espera de conèixer la decisió, que coincideix amb la dissolució oficial de les Corts i el decret de convocatòria d'eleccions per al 10 de novembre mitjançant la seva publicació al 'Butlletí Oficial de l'Estat' (BOE). Desenes de persones han fet proclames contra els "jutges franquistes" del Tribunal Suprem. La primera reacció política ha arribat per boca de la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, que ha considerat que la sentència expressa un "sentiment majoritari" de la ciutadania. De la seva banda, el secretari general de Podem, Pablo Iglesias, ha assenyalat que l'exhumació és un "pas importantíssim en la reparació d'una vergonya que hem carregat durant 40 anys de democràcia".

El portaveu d'Esquerra al Congrés, Gabriel Rufián, ha defensat que "és dramàtic que l'exhumació arribi després de 40 anys de democràcia" i ha demanat que "ara que han tret el franquisme del mausoleu falta treure'l d'alguns diputats del Congrés o de membres de la junta d'Andalusia". "Semblaria per algunes reaccions que el posaran a una cuneta com els 100.000 espanyols que hi ha allà, en el país que, juntament amb Cambodja, més víctimes té a cunetes".

Per la seva banda, la portaveu de Ciutadans, Lorena Roldán, ha assegurat que coincideix amb la resolució del Suprem, però ha lamentat les "nyaps" en la gestió d'aquesta qüestió per part del president espanyol, Pedro Sánchez. I Albert Rivera, el president del partit, ha criticat que Sánchez intenti "dividir".

El tribunal deixarà per més endavant la decisió sobre els recursos que ha presentat la comunitat benedictina del Valle de los Caídos, la fundació Francisco Franco i l'Associació per a la Defensa del Valle de los Caídos, que es limitaven a rebutjar l'exhumació. A més, és de preveure que els familiars presentin un recurs al Tribunal Constitucional si consideren que se'ls vulneren drets fonamentals, per bé que aquest tràmit no paralitza l'execució de la sentència del Suprem.