Stelios Kouloglou: “La sàtira és una arma política poderosa que hem d’utilitzar”

BarcelonaEurodiputat per Syriza, periodista de llarga trajectòria i cineasta, Stelios Kouloglou utilitza la sàtira i la ironia per enfrontar-se al poder polític i econòmic. El seu últim documental, Morir de riure (2017), es presenta demà dissabte a les 18.30 h al CCCB en un acte titulat Els límits de l’humor, en què també participaran Gonzalo Boye (advocat i exeditor de la revista Mongolia ) i Atxe (humorista gràfica de La Marea i Cuarto Poder ). Abans va apuntar a Angela Merkel amb The Godmother (2014), va entrar a fons en la crisi financera amb Oligarchy (2012) i és autor de llibres sobre la història recent de Grècia. A Kouloglou el van fer fora de la televisió pública grega, no pot entrar als Estats Units per tot allò que explica als seus documentals, i el Parlament Europeu li va censurar una exposició. Va ser a Catalunya com a observador internacional l’1-O. Diu que en aquests moments és un optimista desesperat.

Va ser a la guerra de Iugoslàvia i va explicar la caiguda del comunisme. Té una llarga trajectòria com a periodista però ara prefereix explicar les coses a través dels documentals. ¿Els mitjans de comunicació han perdut la capacitat de denunciar?

Els mitjans de comunicació cada vegada poden fer menys per raons econòmiques, però també per culpa de la seva arrogància, almenys a Grècia. Es van convertir en part de la classe privilegiada i es van perdre la gran notícia de l’any: l’ensorrament econòmic del país. No en van informar, no ho van preveure. Jo treballava a la televisió pública grega [els seus treballs van ser premiats diverses vegades] i vaig fer un reportatge sobre els joves que cobraven 750 euros al mes. Ara cobrar això a Grècia és un somni, però aleshores no. Em van dir que si el feia m’acomiadaven. Em van fer fora. Els documentals em costen un gran esforç però tinc més llibertat. El poder els tolera més. Menys quan hi ha grans crisis perquè aleshores el poder no tolera res.

Hi ha més censura que fa vint anys?

I tant. Fa vint anys era inimaginable que una noia anés a presó per escriure un tuit sobre Carrero Blanco. ¿Qui hauria imaginat que jo no podria anar als Estats Units pels meus documentals? Critiques el govern i pots anar a la presó.

S’estan perdent molts drets.

Drets econòmics i polítics. Tenim una oligarquia econòmica: un 1% té cada vegada més diners i un 99% en té cada vegada menys. Per primera vegada una generació guanyarà menys que els seus pares o avis. És catastròfic. Trump redueix els impostos als rics.

Però Trump guanya eleccions.

El sistema és molt poderós. A Grècia el moviment de protesta va arribar al poder i va intentar canviar Europa, però Europa va dir que no deixaria canviar res i va utilitzar Grècia com a advertiment a la resta de països. L’esquerra no té idees i els ciutadans són simples consumidors. No ets més lliure per poder comprar a partir de les deu de la nit. No ens podem expressar i no podem decidir com volem viure.

Per què han fracassat els intents de Grècia de canviar o l’intent de Catalunya de decidir sobre la seva independència?

L’estat espanyol és més fort que el desig dels catalans de canviar. S’ha d’estar ben preparat i tenir un pla B. Ni els grecs ni els catalans tenien un pla B. Els grecs van ser prou innocents per pensar que convencerien Merkel que era necessari fer canvis. Què es pensaven que Merkel els diria? "Òndia, no hi havia pensat en això que em dieu". Merkel ara es beneficia de la crisi grega. Està guanyant molts diners. I els catalans creien que Rajoy s’asseuria a negociar. No van pensar què farien si no ho feia. Crec que no haurien hagut de declarar la independència i esperar més temps per negociar un referèndum com va fer Escòcia i tenir un suport social més ampli.

Ha escrit molts llibres i reportatges sobre la recent història de Grècia. Quins són els perills de no recordar i no acceptar responsabilitats?

No acceptar responsabilitats és totalment irresponsable. És una vergonya. Ara estic molt enfadat perquè els britànics i els nord-americans no volen acceptar els refugiats quan ells són els responsables, ells han provocat que ara hi hagi tota aquesta gent fugint perquè ells van envair l'Iraq. La invasió de l'Iraq és la responsable del naixement de l'Estat Islàmic. Espanya té un problema perquè la Transició no va ser un trencament sinó un reciclatge. D'aquí tres setmanes un grup de diputats europeus anirem a visitar algunes de les fosses comunes que hi ha a Espanya.

Cada cop la ciutadania és més escèptica respecte al Parlament Europeu.

El Parlament Europeu va en la direcció equivocada perquè hi ha una falta de democràcia, la ciutadania no té cap control sobre els diputats o les seves decisions. Ha deixat de ser un lloc atractiu, abans hi havia més benestar i riquesa, i alguns països volen marxar. Però la Unió Europea continua sent una més bona opció que els Estats Units, la Xina o l’Índia. No hem d’ofegar el nen, l’hem de canviar i millorar.

Vostè ha patit la censura del Parlament Europeu.

Sí, vaig voler fer una exposició dels 60 anys de la fundació de la Unió Europea amb obres de 28 il·lustradors grecs. El diputat responsable de controlar els materials visuals que es mostren al Parlament en va voler censurar 12 i va ser un escàndol. Vaig escriure a Antonio Tajani [el president del Parlament Europeu] i la proposta va ser censurar-ne només sis. Vaig dir que ni parlar-ne. Vaig oferir al diputat que va censurar les 12 obres feina com a publicista. L’exposició no s’ha mostrat al Parlament, però sí a Alemanya, França i Itàlia.

Quan el president de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, va criticar els països del sud dient que es gastaven els diners en dones i alcohol, vostè va organitzar les Soirées Dijsselbloem, festes amb menjar, música i vi.

Sí, el vaig convidar però no va venir. El que va dir era una gran mentida. Tinc estadístiques que demostren que al sud es treballa més que al nord. I en tinc moltes perquè les utilitzo per atacar Merkel.

La sàtira fa por al poder?

És una arma política poderosa que hem d’utilitzar. I també és molt important fer riure, necessitem riure.