'Sorry we missed you': Ken Loach destapa l’explotació dels falsos autònoms de la missatgeria
Crítica de la nova pel·lícula de denúncia del combatiu director anglès
BarcelonaDirecció: Ken Loach. Guió: Paul Laverty. 101 minuts. Regne Unit, França i Bèlgica (2019). Amb Kris Hitchen, Debbie Honeywood i Nikki Marshall.
Prolongant la seva perenne lluita en favor dels drets de la classe treballadora britànica, Ken Loach estudia a Sorry we missed you la crítica situació dels falsos autònoms, homes i dones que, en el pitjor dels casos, troben en l’autoocupació una nova forma d’esclavisme. Per destapar aquesta plaga del neoliberalisme, Loach i el seu guionista de capçalera, Paul Laverty, apliquen amb determinació la seva combativa recepta cinematogràfica, basada en un tractament maniqueu i tremendista del drama social. Així, la protagonista del nou manifest anticapitalista del director de Yo, Daniel Blake és una família que es veu abocada a la desintegració quan el pare i la mare han d’assumir unes jornades laborals de més de 12 hores per sostenir l’empobrida economia del clan.
Resulta difícil posar en qüestió la noblesa que porta Loach a denunciar les nefastes condicions laborals que han d’assumir els transportistes que fan possibles les ràpides entregues dels gegants del comerç electrònic. Tanmateix, l’estratègia dramatúrgica adoptada pel veterà cineasta britànic resulta problemàtica. Amuntegant calamitat rere calamitat, i utilitzant els pocs moments d’escalfor emocional per colpejar després amb més força els personatges (i la consciència de l’espectador), Sorry we missed you acaba convertint-se en una benintencionada però agressiva teràpia de xoc fílmica.