BarcelonaSobre la base de l’antic pont de la Cinta de Tortosa, destruït durant la retirada de les milícies republicanes, Franco va inaugurar l’any 1966 un colossal monument: una piràmide de ferro forjat de 45 metres, esgarrada per orificis de metralla que es van transformant progressivament en ciris i creus. Es va projectar per commemorar el 25è aniversari de la victòria de les forces franquistes a la sagnant Batalla de l’Ebre.

El 1980 l’Ajuntament de Tortosa va treure el Víctor (anagrama personal de Franco) i les lletres en què es llegia: “ Al Caudillo de la Cruzada y de los 25 años de paz ”. El 2008 es van retirar les plaques que commemoraven la inauguració. El monument franquista, però, el més colossal que continua en peu a Catalunya, segueix presidint l’Ebre al seu pas per Tortosa. Els dos últims intents per celebrar un referèndum i decidir què es fa amb aquest símbol franquista han acabat fracassant. El 2010 el PP i CiU es van aliar per salvar la piràmide franquista. I el 12 de gener l’equip de govern de CiU, amb el suport de regidors del PP i PxC, van tombar la moció d’ICV que plantejava una consulta ciutadana sobre la seva retirada.

“A les Terres de l’Ebre hi ha un franquisme sociològic que persisteix. La majoria de gent que era republicana va desaparèixer a la Batalla de l’Ebre, que va ser sagnant, o va acabar marxant. Si el monument continua allà és perquè no molesta”, explica l’historiador Jordi Guixé, que el 2010 va dirigir el Cens de Simbologia Franquista del Memorial Democràtic. “Quan es va fer el cens de símbols franquistes, a Tortosa vam aconsellar fer-hi una petita actuació. Jo no el destruiria, però si el monument no es retira, com a mínim s’haurien de col·locar unes plaques que expliquessin què és i què representa”, afegeix Guixé. En aquell moment, el cens va identificar 7.700 símbols franquistes arreu de Catalunya. Són signes, emblemes, monuments, senyals, icones, proclames i grafits que van servir de mitjà propagandístic amb una clara intenció: estendre la “missió” franquista per tot el país. El Caudillo volia l’admiració fervorosa dels espanyols. “Si no es fa cap actuació, sinó es museïtza i es contextualitza i, per tant, se li dóna un altre significat, el monument continua sent un símbol d’exaltació franquista”, opina l’historiador Ricard Conesa, que va coordinar el cens.

Alfons Aragoneses, professor d’història del dret, destaca la importància de l’espai públic: “És un espai de socialització i educació i no hi poden haver símbols que transmetin valors contraris a la democràcia. Els símbols franquistes han d’anar fora o han de ser senyalitzats com a tals”. “És una qüestió de voluntat política. Als anys 80 es van retirar molts símbols, sobretot del cinturó roig de Barcelona. En altres poblacions, les icones franquistes no molestaven tant, i hi va haver molt més debat sobre la memòria social i familiar. Era una matèria sensible perquè molts monuments eren plaques dedicades a les víctimes que van morir en mans dels republicans. Però allà hi faltaven noms: deportats, exiliats, víctimes dels bombardejos feixistes...”, explica Guixé.

Franco tenia molt clar el poder de la simbologia. El dictador va començar a fer propaganda i publicitat fins i tot abans que acabés la Guerra Civil. Va inundar el país d’estàtues eqüestres i de monedes amb el seu bust i el lema “ Franco, Caudillo de España por la gracia de Dios ”. Fins i tot va organitzar visites guiades pels llocs de les batalles. “La seva obsessió era com la història recordaria la seva figura. A Alemanya van treure totes les esvàstiques; a Itàlia, a la casa on va néixer Mussolini, hi volen fer un museu del feixisme, i el seu mausoleu no és públic sinó privat. Aquí falta cultura democràtica”, diu Guixé.

Una de les icones més colossals del franquisme és el Valle de los Caídos. Construït per presos polítics convertits en esclaus, es finança amb diner públic. Creat per immortalitzar la victòria franquista, Mariano Rajoy no té cap intenció de canviar-ne la significació. El novembre del 2011 un comitè d’experts va aconsellar transformar-lo en un centre d’interpretació, com pot ser Auschwitz. També es volien dignificar les tombes de 33.847 morts que hi ha enterrats, molts dels quals republicans que hi van ser traslladats sense el permís de les famílies. No es farà. L’agost del 2013 el govern espanyol va ratificar la seva decisió de no fer res amb l’argument que no volia reobrir ferides.

Els familiars dels morts republicans han d’escriure al ministeri i sol·licitar permís per visitar les tombes. En alguns casos, han de demanar el permís i la clau de la sagristia als monjos benedictins. No hi ha cap cartell, ni cap senyal que indiqui que allà hi ha enterrats soldats republicans. “On hi ha el meu avi, soldat republicà i que van traslladar al Valle de los Caídos sense demanar mai permís a la meva família, només hi ha una placa: « Caídos por Dios y por España» ”, lamenta l’escriptor Joan Pinyol, que batalla des de fa anys per treure el seu avi del mausoleu de Franco.

Els pobles i els carrers de Franco

A Quimeres (Publicacions URV), la historiadora Montserrat Duch assenyala que el 2000 el 42% dels ciutadans espanyols vivien en municipis amb topònims franquistes. A l’Estat continua havent-hi pobles amb el nom que els va donar Franco: Llanos del Caudillo a Ciudad Real, Águeda del Caudillo a Salamanca, Villafranco del Guadiana a Badajoz i Bembézar del Caudillo a Còrdova segueixen homenatjant el dictador. Només a Castella-la Manxa hi ha 700 carrers amb el nom de José Antonio Primo de Rivera i 500 dedicats a Franco. El documental Los c olonos del Caudillo, de Dietmar Post, reflexiona sobre la memòria i investiga els orígens i el destí d’una de les 300 colònies que va crear Franco: Llanos del Caudillo. Entre altres coses, el documental constata que en alguns llocs d’Espanya la versió que Franco va voler donar de la història encara hi perviu. El film dóna veu tant a les víctimes com als que defensen Franco.

Des de grafits amb la cara de José Antonio fins a monòlits amb jou i fletxes

El carrer dels Caiguts

Moltes poblacions encara mantenen en el nomenclàtor la simbologia del jou i les fletxes. A Calafell (Baix Penedès) s'hi pot veure la placa del carrer dels Caiguts i, a sota, repintada en blanc, la versió en castellà: 'Calle de los Caídos'. Abans de Franco, es deia carrer del Viola.

'Una, grande, libre'

Al camí Mirador de la Batalla de l'Ebre, a Gandesa, hi ha un monòlit amb l'escut franquista (àguila, jou i fletxes, les paraules 'una grande , libre' i el símbol de la victòria. El monument ha estat víctima de nomrosos actes vandàlics

Un monument polèmic

A Solivella (Conca de Barberà) hi ha el monument de la plaça de la Creu. El 1980 s'hi van eliminar els símbols franquistes i s'hi va posar una placa dedicada a tots els morts. No s'ha fet cap més actuació perquè el consistori considera que podria ferir sensibilitats

Un monòlit colossal

A la plaça de la Vila de Villalba dels Arcs (Terra Alta) persisteix un monòlit de grans dimensions. Hi ha una creu i un escut amb el text '!Caídos por Dios y por España!!Presentes!. El monument va ser construït entre 1939 i 1940.

Grafits a Bot i a Caseres

A Bot i a Caseres (Terra Alta) algunes cases conserven les cares de José Antonio i Franco a la façana. Les tropes franquistes acostumaven a anar armades amb plantilles, i dibuixaven els seus rostres per recordar als visitants que eren a 'España, una, grande y libre'.