Salvador Giner, un humanista total

President de l'IECVaig formar part de l’equip de govern de l’Institut d’Estudis Catalans en els dos mandats en què el va presidir Salvador Giner (2005-2013), i en conservo un record inesborrable, tant pel seu bon fer com a president com perquè, sent com era jo un novell en la gestió de la màxima institució acadèmica dels Països Catalans, va ser un model a seguir per a mi.

Giner, que ha mort aquest dissabte als 85 anys, va arribar a la presidència de l’Institut d’Estudis Catalans després d’una executòria professional d’excel·lència en una àrea que ell va contribuir a crear a Espanya i Catalunya: la sociologia. Aquest camp escau per conduir l’acadèmia d’acadèmies de Catalunya, però hi ha altres aspectes d’aquest catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona que li van permetre moure’s en el seu ambient en molts dels àmbits que l’IEC conrea, des de la història fins a l’economia, des de la filosofia fins a l’ecologia. Giner es va formar i va formar sociòlegs a cavall dels dos continents, va ser professor d’una munió d’universitats angleses, americanes i catalanes, va escriure manuals universitaris amb moltes reedicions i va dirigir projectes de recerca que ens han ajudat a comprendre’ns millor com a societat i a fer que el món ens entengui.

Tot això no és possible fer-ho si es té una visió sectorial i exclusivista del món, la pròpia del camp científic concret en què es fa recerca, s’ensenya i es crea. Giner va depassar de molt aquest camp, en què tenia publicades i reeditades diverses obres de referència traduïdes a diversos idiomes (com Historia del pensamiento social i Sociología). Salvador Giner era un humanista que va reflexionar profundament sobre els fenòmens socials, que plantejava solucions als problemes de tota mena que té la nostra societat. Va escriure articles d’opinió a la premsa diària i llibres sobre capitalisme, religió, ètica, el mal.., sobre gairebé tot.

I, en especial, va escriure sobre com és la nostra societat (The social structure of Catalonia, 1980; La societat catalana, 1998; Raó de Catalunya. La societat catalana al segle XXI, 2016 -amb Oriol Homs-; Los españoles, 2000), sobre què és Catalunya i qui som els catalans (Catalunya assaig, 2014, amb una versió en castellà: Cataluña para españoles, 2015), així com qui era ell mateix (Salvador Giner, dies i fets, 2018).

Giner va rebre el Premio Nacional de sociologia i ciència política del Centre d'Investigacions Sociològiques el 2006, i les universitats de València (Veneçuela), Lleida i la Uned el van fer doctor honoris causa. Giner tenia el coneixement, la bonhomia i el savoir faire adequats per menar l’acadèmia d’acadèmies que és l’IEC, amatent alhora a la ciència i l’alta cultura, universals per definició, i als interessos del país, amb les seves peculiaritats i fragilitats. I ho va fer de manera exemplar durant els seus dos mandats com a president. Aquests últims anys, fins que la malaltia li ho va impedir, venia a l’Institut a treballar en els seus llibres i “a veure com dirigíem la casa”. Trobarem a faltar la persona, la saviesa i l’afabilitat d’aquest humanista total que va ser Salvador Giner.