Mor el crític d'art Robert Hughes

BarcelonaEl controvertit i famós crític d'art Robert Hughes va morir el 6 d'agost, després d'una llarga malaltia, al Calvary Hospital del Bronx, a Nova York, segons ha informat la seva muller, Doris Downes. L'escriptor tenia 74 anys. Hughes, que va començar treballant pel diari local de Sidney, 'The Observer', aviat va destacar pel seu estil atrevit i descarat. No tenia pèls a la llengua quan es tractava d'opinar sobre la tècnica dels artistes moderns. El seu estil políticament incorrecte el va fer famós. 'The New York Times' el va qualificar com "el crític més famós de la història".

Hughes era força virulent quan es tractava d'opinar sobre art modern. "Odio l'edifici del Macba i considero que la seva col·lecció és horrible, encara pitjor que la construcció", va assegurar en una visita a Barcelona el juny del 2007. En canvi, va expressar la seva admiració pel Petit Palau: "Més que investigar, volia veure el resultat de la restauració i és excel·lent. M'encanta el Petit Palau". El crític d'art fins i tot va assegurar que es compraria unes cadires d'Òscar Tusquets –el responsable de la restauració– per a la seva cuina.

En aquella visita, el crític va expressar la seva animadversió per l'art del segle XX: "Són temps de recessió cultural, no hi ha cap artista que es pugui comparar amb un talent polifacètic com el de Montaner, amb l'energia que posava en cada detall. Estem condemnats a pagar milions per qualsevol pet de Jasper Johns, però la riquesa de temperament ha desaparegut i la profusió ha estat substituïda per la confusió".

Hughes va treballar durant tres dècades per a la revista 'Time', que el va incloure el 2011 entre els 100 escriptors en llengua anglesa de no-ficció més importants del segle XX. El 1980 va dirigir per a la BBC la serie documental 'The Shock of the New' [L'impacte de la novetat], on relatava la història de l'art modern fins a Andy Warhol. El crític també va escriure un llibre igual de provocatiu i amb el mateix nom.

Guardonat amb el premi El Brusi, concedit per l'Olimpíada Cultural de Barcelona el 1992 per un assaig sobre aquesta ciutat, l'escriptor australià es va sentir sempre atret per Espanya. A 'Barcelona', Hughes repassa la història de la ciutat a través de l'art, la literatura i l'arquitectura des de l'època dels romans fins al segle XX. El famós i polèmic crític d'art també va escriure una biografia i va rodar un documental sobre Goya, del qual deia que se li havia aparegut en somnis durant el seu estat de coma i a qui definia com "un dels pocs grans pintors del dolor físic, les crueltats i les humiliacions corporals".