'Ramy': mil·lennial i musulmà practicant als Estats Units

Ramy Youssef, Ari Katcher i Ryan Welch per a A24 Television/Hulu

En emissió a Starzplay

Equívocs i malentesos, desencaix identitari, dobles vides... La situació del jovent europeu o nord-americà fill d'immigrants d'altres cultures és un territori adobat per a la comèdia, sobretot per a aquesta nova sitcom televisiva que s'empelta de la tradició de la stand-up i en el seu gust per convertir la condició de minoria cultural dels seus executants en el nutrient de l'humor. D'aquesta manera, la comèdia serial contemporània també ha esdevingut l'espai de l'audiovisual mainstream on més s'estan redefinint les polítiques de la representació pel que fa al feminisme, les identitats i orientacions sexuals i la interculturalitat. Sèries com Master of none i Chewing gum han posat en escena els conflictes culturals dels seus protagonistes, atrapats entre la tradició de les seves famílies, els estereotips als quals els associen en el seu entorn i les seves pròpies identitats heterogènies. Ramy, una de les revelacions de la temporada, incideix en aquest xoc cultural. En aquest cas, des del punt de vista d'un noi àrab nord-americà amb pares immigrants i que parla, i aquí hi ha la principal novetat, com un musulmà practicant.

La família d'en Ramy va deixar Egipte a la recerca d'una vida millor a Nova Jersey. Mentre els seus pares miren melodrames del seu país a la televisió, en Ramy els divendres va a la mesquita i després surt de festa. El noi conviu amb les contradiccions que li representa practicar l'islam en un moment de la vida en què tot convida a la disbauxa. El còmic Ramy Youssef ha creat així una comèdia de tocs autobiogràfics que explora les vicissituds d'un mil·lennial que viu la joia però també les penúries pròpies de la seva generació, com la precarietat laboral i la confusió emocional, alhora que intenta retrobar-se amb si mateix des de la identitat religiosa.

Youssef utilitza de manera eficaç els recursos propis del gènere com ara revertir les expectatives respecte als estereotips propis i aliens o rodejar-se de personatges secundaris que exerceixen de bon contrapunt humorístic, com la parella de col·legues de tota la vida, l'oncle fatxenda i ranci que té una joieria al barri jueu o l'amic amb distròfia muscular que li permet redoblar les apostes en humor políticament correcte ("Estic fet a prova del Me Too", declara el personatge que interpreta Steve Way quan acaben amb en Ramy en una casa amb dues menors borratxes). Ramy amplia el conflicte identitari més enllà del seu propi personatge i dedica episodis a la germana Dena (May Calamawy), molt més oprimida per la família per la seva condició de noia jove, i la mare Maysa (Hiam Abbas, la gran dama àrab de la interpretació), que potser rep el tracte més conservador de la sèrie. Els personatges femenins, per tant, tenen força recorregut dramàtic però amb prou feines en tenen de còmic.

Ramy funciona com a comèdia dramàtica que introdueix sense por l'element religiós en un territori on aquest tema sol ser motiu d'escarni o ironia. La sèrie es beneficia del tarannà del seu creador i protagonista: la sinceritat planera i desarmadora d'en Ramy facilita que s'hi connecti sense problemes. A la seva manera, també és una sèrie sobre la responsabilitat moral, sobre un paio que intenta comportar-se de manera correcta però que no considera la seva posició especialment important o digna d'exemple. Si alguna cosa podem retreure a la sèrie és que tanqui la primera temporada (ja està confirmada la segona) amb una idea molt convencional de final feliç.