Premis nacionals contra la resignació
BarcelonaFa tres anys el govern va aprovar un nou decret per regular els Premis Nacionals de Cultura. Des del 2013 s’entreguen només 10 guardons, que no equivalen a un àmbit cultural concret. “Són premis sense adscripció temàtica ni sectorial, per esquivar el caràcter gremial. No són d’un sector sinó del món de la cultura. Volem que el país sencer identifiqui personalitats i entitats com a referents d’excel·lència, capaços de crear un projecte arrelat al país i amb projecció”, assegurava ahir Carles Duarte, president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), que atorga els guardons. Aquell canvi ha fet possible reconèixer enguany àmbits poc comuns, com les arts de carrer, l’etnologia o la postproducció audiovisual, a més dels clàssics de teatre, circ i música. L’altre canvi va ser eliminar l’exclusivitat del català en l’àmbit de les lletres. Així, el que el 2013 va ser notícia -que Eduardo Mendoza fos el primer autor en llengua castellana a guanyar un Premi Nacional de Cultura- avui ja s’ha de veure amb certa normalitat: el segon ha sigut Enrique Vila-Matas. Duarte afirmava que els premiats destaquen per la “innovació, el talent, l’exigència, l’esforç tenaç”. “Són premis contra la resignació”.
ENRIQUE VILA-MATAS. L’escriptor, amb una ferma trajectòria literària i intel·lectual de gran projecció i reconeixement internacionals -ha publicat una trentena de títols, traduïts a 38 idiomes; l’últim, Marienbad eléctrico -, fa anys que es va inventar una resposta gens tòpica per a la recurrent pregunta de per què escriu en castellà. La realitat, confessa, és que l’escola franquista li va impedir aprendre bé el català. L’excusa inventada, però, és millor: “La meva mare em va ensenyar a dir sempre la veritat en català, que era la llengua materna; així que el castellà va ser la llengua per a la ficció”.
ANTÒNIA VICENS. Proposada al Premi Nacional per totes les institucions d’escriptors, la mallorquina és autora d’una obra “valenta, incisiva i compromesa”, va dir Duarte. A més, va tenir el coratge d’iniciar-se en la poesia fa una dècada després de quaranta anys de novel·lista. “La poesia em va caure com una pluja d’estiu inesperada”, explicava ahir.
LOLA BADIA. Doctora en filologia romànica, és una institució en els estudis de literatura medieval pel seu “rigor, ambició i excel·lència”, segons Duarte. Badia, especialista en Ramon Llull (i premiada, precisament en l’Any Llull) celebrava que l’acadèmia i la filologia tinguin un lloc als Premis Nacionals.
LOS GALINDOS. La companyia de Marcel Escolano i Bet Garrell celebra 25 anys. “El circ a Catalunya s’ha desmerescut i abandonat, però ens reivindiquem dia rere dia des d’un lloc molt humil com un ofici, una cultura nòmada, que promou la comunicació, la cohesió, l’equitat, la confiança”, deia Escolano. La dotació del guardó -15.000 euros, que s’entregaran el 8 de juny en una gala a Tarragona-, el destinaran al que més necessiten: crear un circuit.
JOAN J. GUILLÉN. Diu que sempre ha fet “tres jornals”, perquè s’ha dedicat a l’escenografia, la il·lustració i la serigrafia. Va dibuixar en publicacions satíriques postfranquistes, on calia llegir entre línies, va contribuir a renovar l’estètica de les comparses festives i va exercir el seu mestratge a l’Institut del Teatre.
CLARA SEGURA. Va ser alumna de les classes de màscara de Guillén. Actriu superdotada i amb una extensa carrera, “hereva de la generació de l’Espert, la Sardà, la Lizaran i la Novell”, deia Isona Passola, que va afirmar “que segueix la vorera dels camins traçats per altres abans i que mira d’ excavar alguna cosa nova”.
ANTAVIANA FILMS. Josep Maria Aragonès i Rosa Fusté són “els reis dels trucs digitals”, afirmava Isona Passola. Capdavanters en la recerca tecnològica en el camp dels efectes especials digitals -ara participen en un film en 3D i 360º a l’Índia-, reivindiquen la “psicologia” a més de la tecnologia en els equips tècnics.
QUARTET CASALS. “Excel·lència és massa poc”, deia el músic David Albet per definir els guanyadors. Van ser pioners a “prendre’s seriosament” el quartet de corda. “Era una activitat col·lateral, perquè la gent volia destacar com a solista”, va dir Arnau Tomàs. Ara han creat escola i celebren que es reconegui “un àmbit tan petit” amb un “repertori complex, innovador i íntim” que no fa concessions “comercials”.
DANI KARAVAN. L’escultor israelià és autor del Memorial Walter Benjamin a Portbou, un monument a la naturalesa que té ressons en l’actualitat dels refugiats i que ha posat Catalunya en el mapa internacional.
CENTRE DE DOCUMENTACIÓ DEL PATRIMONI I LA MEMÒRIA / CARRUTXA. El CoNCA reconeix a l’entitat “la voluntat de contribuir en el discurs sobre patrimoni immaterial del territori de parla catalana”, en especial al Baix Camp i el Priorat, sigui a través del cançoner, el joc, la cultura popular o el foc.
