Premi Princesa d'Astúries de les arts per al teatre renovador de Peter Brook

BarcelonaAls 94 anys, Peter Brook és probablement el director escènic viu més important d'Europa. Les seves obres són fites del teatre contemporani, títols d'un gran impacte ètic i estètic. En concret, 'Mahabharata' va marcar el llistó i el segell del seu teatre, i ha tingut una gran influència en el teatre posterior. A Barcelona es va representar per inaugurar el Mercat de les Flors el 1985 –on dos anys abans ja havia representat una altra obra important, 'La tragèdia de Carmen' reduïda a l'essència–, i ha quedat inscrit en la memòria col·lectiva com un pilar fundacional d'una nova narrativa: el concepte d'espai buit, la monumentalitat des de l'essencialisme, la plasticitat dels elements naturals... Aquest dimecres el jurat del premi Princesa d'Astúries de les arts ha concedit el guardó a Peter Brook per ser "un dels grans renovadors de les arts escèniques" amb "muntatges que van obrir nous horitzons" i que van contribuir a "l'intercanvi de coneixement entre cultures".

Sense anar més lluny, 'Mahabharata' era l'adaptació del poema èpic indi, una feina que li va costar a Brook i al seu equip més d’una dècada de viatges i l’estudi del sànscrit, de la filosofia i de la tradició religiosa índia. Tot això ho va resumir en nou hores de teatre, 25 actors i 5 músics. D'aquell pou sense fons n'ha begut en altres ocasions anys després, com amb 'La mort de Krishna' (2002) i amb 'Battlefield' (2016). Aquest últim espectacle, i nou més, han passat pel Festival Temporada Alta, com recentment 'L'ocell', 'La vall de l'estupefacció' i 'The suit'. L'actor i director Josep Maria Pou, membre del jurat, el va definir com un "mestre" de diverses generacions, que van aprendre d'ell "un nou concepte de teatre amb compromís social, fins a arribar a la depuració màxima, que és el que està fent ara".

I continuen sorgint obres del seu Théâtre des Bouffes du Nord de París, on va crear el Centre Internacional de Creacions Teatrals el 1974, avui convertit en un espai escènic que irradia noves creacions més enllà de Brook, que en va deixar la direcció tot just el 2008. Durant les últimes quatre dècades, el director ha fet tàndem creatiu amb la seva parella, Marie-Hélène Estienne, i ha tingut col·laboradors habituals com Jean-Claude Carrière. Va treballar amb Peter Weiss a 'Marat/Sade' (1964), amb l'obra d'Oliver Sacks a 'L'home qui...' (1993) i amb la de Marguerite Duras al film 'Moderato Cantabile' (1960).

Nascut a Londres el 1925, Brook va ser director de la Royal Opera House (on el 1950 va dirigir per exemple una controvertida versió de 'Salomé' amb decorats de Dalí) i la Royal Shakespeare Company. Aquesta última la va dirigir dues dècades i hi va fer títols del Bard allunyats de la pàtina canònica, com 'El rei Lear' (1962) o un 'Somni d'una nit d'estiu' situat dins d'una caixa blanca i amb elements circenses. Va dirigir el primer 'Marat/Sade' en anglès, i va introduir al teatre les obres de Jean Cocteau i Jean Paul Sartre. I després de viatjar pel món, buscant la llibertat creativa, va aterrar a París.

L'actor ahir estava feliç: "És una alegria caiguda del cel". "Gràcies, gràcies, gràcies". Va rebre la notícia des de Suïssa, on treballa amb 'Why', un cara a cara entre dos actors que es pregunten per què han dedicat la vida al teatre. Ell diu que seguirà treballant "mentre pugui ser útil". "Si no, la vida no té interès", sentencia. Si pot, diu que anirà a l'entrega a Oviedo. Al premi Princesa d'Astúries de les arts 2019 hi optaven 40 candidatures de 17 nacionalitats. En edicions anteriors l'han rebut Martin Scorsese, William Kentridge, Núria Espert, Francis Ford Coppola, Frank Gehry i Michael Haneke.