Peralada serà una Nagasaki arrasada per la bomba a 'Madama Butterfly'
BarcelonaEl director Joan Anton Rechi se sentia atret per la història dramàtica i emotiva de la Madama Butterfly de Puccini però, en canvi, no tenia cap ganes d’aixecar un muntatge d’època farcit dels tradicionals detalls japonistes exòtics. La solució la va trobar fent recerca sobre les fonts bibliogràfiques en les quals es va basar David Belasco, l’autor de l’obra de teatre que alhora va inspirar el compositor italià. Una d’elles, el conte del nord-americà John Luther Long titulat Madame Butterfly (1898), reconstruïa la veritable història d’amor entre un soldat americà i una geisha japonesa i com el seu fill comú va morir sota la bomba atòmica. També es va basar en una llegenda. Resulta que quan l’òpera es va estrenar als Estats Units, es va convertir en la més popular abans de la Segona Guerra Mundial. Quan es va acabar la guerra -i, per cert, la història d’amor fatal de la geisha amb un oficial de la marina es va prohibir durant anys- va començar a córrer que el dia que els americans van sobrevolar el Japó per llançar la segona bomba atòmica estava núvol i no la van poder llançar al seu objectiu, sinó que la van deixar anar sobre una ciutat secundària però que els sonava de l’òpera de Puccini, Nagasaki.
Amb aquesta doble coartada, Rechi va decidir situar la seva Madama Butterfly a la Segona Guerra Mundial, per així dur el drama emocional cap a un terreny més social, i amplificar la devastació de la protagonista -per una espera eterna que es revela tan inútil com el seu amor- a la resta de personatges i a un país del tot arrasat. Per això l’escenari principal del Festival Castell de Peralada es transformarà aquest estiu en Nagasaki abans i després de la bomba atòmica, en l’única cita a l’Estat d’aquesta Madama Butterfly. “Volia que el primer acte passés en un lloc on ella se sentís desvalguda, com una papallona que entra en un lloc on no pertany”, diu Rechi. Per això la situa, amb el seu quimono, maquillatge i flors, al consolat nord-americà, sota una bandera americana de set metres. A la segona part Cio-Cio-San retornarà cada dia al mateix consolat destruït, a l’espera que la pugui trobar el seu estimat entre la runa. Una destrucció “que és realista i alhora molt poètica, perquè la veus perduda en el no res”, diu el director.
Aquesta coproducció amb la Deutsche Oper Am Rhein de Düsseldorf-Duisburg, on ja s’estrena aquest cap de setmana, tindrà un repartiment especial a Peralada, on la casualitat ha fet que s’estreni el 7 i 9 d’agost, aquest últim, el dia de la caiguda de la bomba a Nagasaki fa 72 anys. Els protagonistes seran la soprano Ermonela Jaho, “la millor Cio-Cio-San de l’actualitat”, diu el director del festival, Oriol Aguilà; el tenor Bryan Hymel com a Pinkerton; el baríton Carlos Álvarez com a cònsol Sharpless, i serà el debut a Peralada de la mezzo gironina Gemma Coma-Alabert. Dan Ettinger s’ocuparà de la direcció musical, amb l’Orquestra Simfònica de Bilbao i el Cor del Liceu en una producció de dues funcions que costa al festival la ratlla de 800.000 euros.
