La mort de Paul Walker no atura la imparable saga ‘Fast & Furious’

La franquícia recrea digitalment l’actor per completar la setena entrega

L’ÚLTIMA CARRERA 
 Paul Walker, un dels protagonistes de Fast & Furious, va morir durant  el rodatge del film.
Xavi Serra
02/04/2015
3 min

BarcelonaEl 30 de novembre del 2013, el cotxe de Paul Walker es va estimbar contra un arbre quan anava a un acte benèfic. La mort de l’actor no només va commocionar Hollywood, sinó que va estar a punt d’acabar amb una de les seves franquícies més rendibles: la saga Fast & Furious. La tragèdia va interrompre la producció quan amb prou feines s’havia completat la meitat del pla de rodatge i Universal es va veure obligada a prendre una decisió: aturar la producció i cobrar l’assegurança o buscar la manera de finalitzar la pel·lícula sense Walker.

Al final va pesar la necessitat de mantenir viva l’única gran franquícia en funcionament de l’estudi i el desig de l’equip -amb l’actor Vin Diesel al capdavant- de convertir-la en un últim homenatge a l’actor. Un any després de la data prevista, Fast & Furious 7 arriba dijous als cinemes de tot el món.

Però tirar endavant el projecte no ha sigut fàcil. James Wan i Chris Morgan, el director i el guionista del film, es van passar mesos revisant el material rodat i adaptant el guió a les noves circumstàncies. Una de les claus per mantenir el personatge de Walker en pantalla va ser el fitxatge dels seus dos germans, Caleb i Cody Walker, que substitueixen l’actor en alguns dels plans generals. També s’ha fet servir material rodat per a entregues anteriors de la saga, astutament adaptat per encaixar en les noves escenes.

Universal no ha volgut revelar més detalls sobre les tècniques utilitzades per recrear Walker, però segons la revista The Hollywood Reporter la companyia d’efectes especials de Peter Jackson, Weta Digital, s’ha encarregat de generar digitalment la figura de Walker en algunes escenes crítiques. Recrear de forma creïble un actor a través d’eines digitals ja no és una quimera, i algunes pel·lícules fins i tot creen escàners tridimensionals dels actors al començament del rodatge per tenir dobles digitals en les seqüències més complicades, una possibilitat amb la qual especulava -des de la ciència-ficció- The congress, el film distòpic estrenat l’any passat.

Per cobrir l’absència de Walker, en aquesta entrega també s’ha accentuat el protagonisme coral de la pel·lícula -una constant des de la quarta entrega- i del nou malvat de la funció, un implacable Jason Statham. I no tot són trucs digitals: una seqüència d’acció protagonitzada per Walker cap al final de la pel·lícula està planificada amb un muntatge tan frenètic i amb plans tan curts que no permeten distingir el rostre de l’actor que interpreta l’escena.

Una resurrecció inesperada

Amb una barreja de perícia narrativa i enginyeria digital, Fast & Furious ha resolt un problema que hauria ensorrat qualsevol franquícia. Però els seus responsables estan acostumats a remar contra corrent i superar obstacles. Després de l’èxit inicial d’un primer film que explotava descaradament l’imaginari del túning i les carreres il·legals (The fast and the furious, 2001), Diesel va abandonar la saga en la segona entrega i Walker en la tercera, que va acabar recaptant menys de la meitat que la primera part. Amb la moda del túning en hores baixes, el públic batent-se en retirada i els crítics arrufant el nas davant de cada nova entrega, la saga enfilava el camí inexorable cap al llançament directe a DVD i l’extinció.

Però per a sorpresa de tothom, la quarta entrega (Fast and furious, 2009) va ressuscitar la saga amb un èxit superior al del primer film que s’incrementaria en cada nova entrega. Un dels motius va ser la reunió del càsting original (amb Vin Diesel convertit en productor) i els secundaris de les seqüeles, però la veritable clau va ser abandonar el túning i les carreres com a leitmotiv per centrar-se en la velocitat pura i l’acció. En mans de Justin Chian, les escenes d’acció assoleixen un nivell de sofisticació i espectacularitat inèdit que se supera en cada lliurament amb seqüències hiperbòliques que desafien les lleis físiques, com la persecució pels carrers de Rio arrossegant una caixa forta o un combat entre cotxes i tancs.

La nova entrega no escatima seqüències d’infart: Walker corrent per damunt d’un autobús que cau a un precipici, cotxes que salten d’un gratacel a un altre... Però els inevitables canvis de guió i els malabarismes fets per dissimular la falta de Walker han provocat la inevitable fatiga en una franquícia que ja acumula molt quilometratge.

stats