'Outrage 3', el retorn crepuscular de Beat Takeshi

Direcció i guió: Takeshi Kitano. 104 minuts. Japó. Amb Beat Takeshi, Toshiyuki Nishida i Tatsuo Nadaka.

'Takeshis' (2005), reflexió autoreferencial en què l'estrella mediàtica Beat Takeshi es trobava el seu doble, un taciturn aspirant a actor anomenat Kitano, s'iniciava amb una de les explosions de violència característiques de l'obra del director de 'Hana-bi' (1997). Aviat descobríem que el tiroteig, en el qual Beat fulminava, ell solet, desenes de 'yakuzes', era només una ficció, emesa a través d'una televisió. "Aquests no són 'yakuzes' de veritat –afirmava un personatge–, només és una pel·lícula". El cinema de Kitano –creador d'una obra lírica, violenta, imprescindible– ha estat marcat per l’autoconsciència i per la dualitat; és l'autor de la sensible 'L'estiu de Kikujiro' (1999) i, alhora, el cineasta pel qual, després de 'Brother' (2000), mai tornarem a considerar inofensius uns bastonets japonesos. 'Outrage 3' (2017) és, en essència, la culminació de la trilogia 'yakuza' iniciada amb 'Outrage' (2010), amb la seva característica trama laberíntica, les seves lluites pel poder entre famílies, el seu violent esclat final i les seves icòniques imatges d'homes i cotxes enfundats de negre. Però és, també, un film en el qual Kitano/Beat Takeshi s'exhibeix a si mateix com un cos cansat, crepuscular; una mena de versió decrèpita dels keatonians protagonistes de 'Sonatine' (1993) i 'Boiling point' (1990). 'Outrage 3' no és, per tant, només una pel·lícula de 'yakuzes', sinó també un exercici d'autoconsciència que té una mica de coda testamentària.