‘Otello’ i una ‘drag queen’ per esperonar els aficionats

LondresLa premsa especialitzada en el món de l’escena acostuma a publicar a primers de cada any les seves propostes d’espectacles que, en principi, bé pel cartell o l’autor, bé perquè hagin anat precedides d’un gran èxit en altres ciutats, l’aficionat al teatre o als musicals hauria de fer tot el possible per veure, ja sigui pagant les entrades ordinàries o bé confiant en la sort per alleugerir la pressió sobre la butxaca.

Entre les recomanacions per al 2018, a més de Hamilton, per dret propi s’hi ha colat una producció que també es va estrenar a Londres a finals del 2017, tot i que la première va tenir lloc a Sheffield al mes de febrer. Es tracta del musical Everybody’s talking about Jamie, una funció que recorda molt la peripècia del ballarí Billy Elliot i que s’inspira en un documental de la BBC, emès l’any 2011, sobre la vida d’un noi de 16 anys del nord d’Anglaterra, Jamie Campbell, de classe obrera, que desafia l’entorn i la pròpia cultura, això sí, amb el suport total, i del tot contra pronòstic, de la seva mare. El dia del ball de fi de curs, amb motiu de la graduació a l’escola secundària, Jamie decideix presentar-se com el que sent que és: una drag queen. I hi arriba, doncs, amb talons, lluint un vestit preciós i perruca rossa.

És una història amable, de superació, de factura clàssica, molt del gust del gènere, que ha tingut crítiques majoritàriament entusiastes. Ningú no ha arribat a afirmar que aguantarà tant com Billy Elliot -4.566 representacions li valen el número 16 de la llista de produccions que han estat més temps en cartell- o Les misérables, que acaba d’entrar en el seu trenta-tresè any en cartell, havent superat ja les 13.300 funcions. Però, prevista inicialment fins a finals d’abril, la setmana passada la productora va anunciar-ne la continuïtat fins a finals d’octubre.

‘Revival’ d’ABBA

Què més cal veure, segons els especialistes del West End? Entre d’altres, l’ Otello que a l’estiu durà al Globe -l’off West End- Mark Rylance, el primer director artístic del teatre (1995-2005) i considerat un dels més grans actors de la seva generació. Rylance, per als no familiaritzats amb el món de l’escena britànica, és l’honorable espia rus Rudolf Abel d’ El pont dels espies, de Steven Spielberg.

Un altre xou, apte sobretot per a nostàlgics i joves de la dècada dels 80, serà la reposició de Chess, el musical en què van col·laborar els ABBA Björn Ulvaeus i Benny Anderson i Tim Rice, i que va ser considerat un dels més icònics de la dècada. Es podrà veure entre l’abril i el juny, dins d’un cicle de revivals prou populars que programa el coliseu de l’English National Opera.

Un dels privilegis de Londres és que permet veure alguns dels més grans. Vanessa Redgrave, en aquest cas. A partir del març, al Young Vic -l’off West End, però-, l’actriu encarnarà el paper de Margaret en una estrena mundial, The inheritance, del jove novaiorquès Matthew Lopez.