“La Nova York del 1746 era agressiva però es creia innocent”

BarcelonaA l’escriptor britànic Francis Spufford (Cambridge, 1964) li agrada jugar. I quan es tracta de literatura sap jugar molt bé. A més, té un gran sentit de l’humor que traspua en els seus llibres. Fill de dos professors d’història de Cambridge, llicenciat en literatura al Trinity Hall i professor d’escriptura creativa i autobiogràfica al Goldsmiths College de Londres, ha esperat molt de temps abans d’escriure el seu primer llibre de ficció: Golden Hill (Edicions de 1984 / Alba). Abans havia acumulat premis amb assajos que tocaven temes tan diversos com l’exploració de l’Antàrtida ( I may be some time: ice and the english imagination ; 1996), el comunisme ( Abundancia roja: sueño y utopía en la URSS ; 2010) i la religió (Impenitente: una defensa emocional de la fe ; 2012).

Feia molt de temps que Spufford tenia la història de Richard Smith al cap. Smith (un cognom molt comú escollit a consciència) és un noi de Londres que arriba el dia de Tots Sants del 1746 a Nova York. En aquells anys era una ciutat de poc més de set mil habitants i Smith es presenta a les oficines del comerciant Lovell amb una lletra de canvi per valor de més de mil lliures. Qui és en realitat el jove Smith és tot un misteri. Però a la petita Nova York tothom especula i el vol conèixer. “Jo necessitava un temps d’aprenentatge -diu Spufford-. Volia escriure una novel·la d’un període en què encara no s’havien establert les normes de la novel·la anglesa; no volia escollir entre comèdia i tragèdia, plaers baixos i elevats”. L’escriptor britànic es delia per barrejar-ho tot: “La llista de coses que hi volia incloure era molt llarga. Volia una història d’amor, violència sagnant, intriga política, misteri, un judici, una persecució pels terrats, sexe cru, joc amb apostes altes...”

Un petit laboratori

L’espurna per situar la novel·la a la Nova York del 1746, quan era un poble comparat amb Londres, va ser Gangs of New York (1927), el llibre d’Herbert Asbury adaptat al cinema per Martin Scorsese. “Mostra una Nova York antiga, amb aquella vella obscuritat pecaminosa”, diu Spufford, que va caminar pels carrers de Nova York sense aixecar el cap per no veure els gratacels i seguint una fotocòpia d’un mapa del segle XVIII. L’autor situa la novel·la en un moment en què la ciutat només era la llavor d’alguna cosa. “És com un petit laboratori d’una metamorfosi, el moment en què l’Antic Règim està a punt de desaparèixer i el món modern encara ha de venir”, explica. A Spufford li agradava també capgirar la situació, descriure una Nova York que no era el centre sinó la perifèria: “Smith és un home d’una gran ciutat i arriba a una Nova York més aviat rural i, tot i així, està fora de joc”, diu.

Golden Hill té un punt de novel·la picaresca, però Spufford subverteix les normes. “L’heroi aparentment pot ser un murri, però només és la màscara. Ni domina l’espasa ni porta la cabellera al vent”, explica. Smith és un seductor que el lector espera que controli la situació, però en realitat no és així. “És un heroi kafkià avançat al seu temps”, assegura l’escriptor. Smith no és l’únic que no encaixa. Tampoc la Tabitha, la dona amb qui Smith té una història d’amor i que no deixa de fer comentaris maliciosos perquè se sent atrapada. Tabitha és una dona intel·ligent que poca cosa pot fer a la Nova York del 1746. Menysprea la literatura i només llegeix el teatre de Shakespeare. “Vol escapar-se d’un lloc petit on tothom ho sap tot”, diu Spufford. Latent i no tan latent, a Golden Hill hi ha una crítica a la societat nord-americana. “És una societat agressiva que es creu innocent, cosa que encara es pot veure en els Estats Units contemporanis. Confia en la seva pròpia virtut i que s’ha salvat dels vells vicis d’Europa -assenyala l’escriptor-, però és petita, uniforme i protestant. Creu que valora la llibertat però viu sota la por que els seus esclaus, que fan tota la feina, no s’aixequin a la nit i els tallin al cap”.

Una ciutat encara sense pudors

Pràcticament tots els fets que descriu el llibre són reals. Spufford és molt rigorós i detallat en tot, fins i tot en les olors d’una ciutat on encara no circulaven els pudents efluvis de Londres. En aquest joc amb el lector hi ha un altre element: el misteriós narrador. A Spufford li agrada la figura del narrador de la literatura de principis del segle XVIII: “No saps si és un Déu omniscient, si està implicat en l’acció o les dues coses alhora”. A la novel·la, qui és el narrador, cada vegada més implicat en l’acció, és un misteri gairebé fins al final.