Mor Lara Bosch, president de Planeta
El vuitè grup editorial més important del món perd un home que en 10 anys va impulsar i diversificar el llegat del seu pare
BarcelonaJosé Manuel Lara Bosch va morir ahir a Barcelona als 68 anys, després d’una batalla contra el càncer de pàncrees que l’any 2011 ja va estar a punt d’acabar amb la seva vida. President de Grupo Planeta des de l’any 2003 -després de la mort del seu pare, José Manuel Lara Hernández, fundador de la “primera multinacional espanyola de la cultura” l’any 1949- ha estat vinculat durant tota la vida professional a un negoci que durant l’última dècada ha viscut una expansió i ramificació importants. Hi va entrar el 1963: la seva primera feina va ser com a redactor de l’Enciclopedia Larousse. “Dominava l’economia llatinoamericana i els municipis. Em vaig ocupar d’escriure bona part de les entrades de les poblacions de l’Amèrica Llatina”, havia explicat en més d’una ocasió.
Nascut a Barcelona el 1946, llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona -més endavant faria un màster a l’escola de negocis Esade-, Lara Bosch ha ocupat diversos càrrecs en l’estructura de Planeta al llarg dels anys, tant a Espanya com en alguns dels països llatinoamericans en què l’empresa ha tingut presència.
Nomenat conseller delegat del grup l’any 1996, una de les seves principals missions -refermada des de la presidència, que ha ocupat durant una mica més d’una dècada- seria la diversificació: si fins a aquells moments Planeta era coneguda com una gran empresa del sector editorial, a partir de llavors creixeria i es convertiria en la principal accionista de diversos mitjans de comunicació (Antena 3, Onda Cero, La Razón i durant un temps també el diari Avui ). Va posar en marxa molts col·leccionables (des d’Altaya i Planeta DeAgostini), va desenvolupar la formació professional (a través, entre d’altres, de l’EAE Business School, English Today i Deusto) i, més recentment, va apostar per internet com a nova gran botiga a través de portals com DVDgo.com, OJgames.com i Zed, una de les empreses líders en la venda de continguts per a telèfons mòbils.
Actualment, Grupo Planeta està integrat per més d’un centenar d’empreses, la meitat de les quals editorials, com Seix Barral, Tusquets, Destino, Martínez Roca, Ariel, Crítica, Paidós, Lunwerg, Minotauro i Austral. Des de mitjans del 2013 Planeta també és accionista majoritària de Grup 62, que inclou segells com Proa, Columna, Empúries, Estrella Polar, Edicions 62 i Labutxaca. “Si comptem només el que tradicionalment s’entén com a sector del llibre, a Espanya la xifra total de negoci és d’uns 800 milions, igual que a França, i a l’Amèrica Llatina és més o menys la meitat. La part de mitjans de comunicació s’acosta als mil milions anuals de facturació”, recordava Lara Bosch l’any 2013.
A més de les empreses productores de continguts, cal tenir en compte també la xarxa de llibreries de Planeta (Casa del Libro) i la recent adquisició del total d’accions de Círculo de Lectores, amb la vocació de reorientar la venda casa per casa en un gran portal online i consolidar la venda de llibre electrònic.
Un gegant amb instint
No fa gaires anys que José Manuel Lara Bosch es descrivia com un home a qui li agradava fumar molt, menjar bé i llegir sense parar: novel·les, assaig, biografies i memòries. Llegia a la velocitat de llum, compulsivament, estripant els llibres gruixuts en tres o quatre parts per poder-se’ls emportar còmodament on fos. Si li feia el pes, se’n comprava un altre exemplar per conservar-lo. Així mateix, sempre tenia presents unes paraules que li havia dit el seu pare: “No confonguis mai el catàleg de l’editorial amb la teva biblioteca”.
Lara Bosch tenia l’instint empresarial del fundador de Planeta. Nascut a El Pedroso (Sevilla) el 1914, José Manuel Lara Hernández va tirar endavant la seva primera editorial, Tartessos, quan tenia 30 anys. Va crear Planeta el 1949, i va escollir aquest nom perquè “era el més gran que se li va acudir, i ell no es conformava amb menys”, segons explicava Carlos Pujol, un dels traductors i escriptors de l’editorial, relacionat durant dècades amb el jurat del premi Planeta, que va ser creat l’any 1952 amb una dotació inicial de 40.000 pessetes.
En sis dècades, el guardó, que actualment ofereix 601.000 euros al guanyador i 150.250 euros al finalista -és el segon concurs literari més ben dotat del món, després del Nobel-, ha premiat autors com Ramón J. Sender, Juan Marsé, Manuel Vázquez Montalbán, Terenci Moix, Mario Vargas Llosa i Maruja Torres. Los cipreses creen en Dios (1953), de Josep Maria Gironella, va ser un dels primers bestsellers de Planeta, que Lara Hernández va publicar aconsellat per la seva dona, Maria Teresa Bosch, amb qui s’havia casat l’any 1941. Més endavant arribarien els èxits comercials d’Ana María Matute, Torcuato Luca de Tena o, ja a la dècada dels 70, Mercedes Salisachs i Jorge Semprún.
Al ‘top ten’ de negocis editorials
L’adquisició d’altres editorials començaria a la dècada dels 80. Primer va ser Seix Barral i Ariel -totes dues el 1982-, més endavant Deusto i Destino (1989) i Espasa-Calpe (1991). Dels quatre fills de Lara Hernández, José Manuel, Fernando, Maribel i Inés, el candidat a capitanejar l’imperi familiar va ser Fernando fins que va morir en un accident de cotxe el 1995.
Lara Hernández va confiar en José Manuel com a conseller delegat, càrrec que va ocupar des del 1996 fins al 2003, quan va morir el fundador i, pocs mesos després, també la seva dona.
En l’últim informe anual de Publishers weekly sobre les 50 empreses editorials amb més facturació a tot el món, Grupo Planeta ocupava el vuitè lloc, amb 1.600 milions d’euros, xifra que al 2012 s’enfilava gairebé fins als 2.000 milions d’euros, dades que s’ocupen només del volum editorial, als qual s’haurien d’afegir els mil milions que mouen els diversos mitjans de comunicació del grup. Si es compara amb la facturació de finals dels 90 -720 milions d’euros-, el creixement ha sigut considerable i bona part de l’èxit s’ha basat en la diversificació impulsada per Lara Bosch.
“Vivim temps de grans reptes -deia el 2012 en la tradicional cita amb els mitjans el dia abans de la concessió del Planeta-. La vertiginosa transformació que s’ha produït en els nostres hàbits com a consumidors ha forçat canvis en els models de negoci i gràcies a les noves tecnologies s’han obert una infinitat d’oportunitats perquè l’essència de la nostra activitat, la difusió de les idees, s’estengui fins a un nombre més gran de persones en el mínim temps possible”.
La irrupció del llibre electrònic
La crisi econòmica, el canvi d’hàbits de lectura i la irrupció del llibre electrònic han sigut tres dels temes que més han preocupat Lara Bosch durant els últims anys. Des del 2007 el sector editorial espanyol acumula unes pèrdues d’un 40,6%, segons es va fer públic el desembre de l’any passat. A això s’hi ha d’afegir el fantasma creixent de la pirateria, que el president de Planeta considerava “un greu problema cultural”: s’hi havia referit en les últimes trobades amb periodistes, igual que es queixava de l’IVA del 21% del llibre electrònic i afirmava que en cas que Catalunya fos independent el grup “se n’hauria d’anar a Saragossa, a Madrid o a Conca”.
