Mor Carme Mateu, l’esperit de Peralada

PeraladaCarme Mateu, impulsora del Festival de Peralada, va morir ahir als 81 anys. Amb ella desapareix una època. La Carme, o Carmen, era, i vull pensar que seguirà sent, l’ànima del Festival de Peralada, pel qual han passat centenars d’artistes internacionals, des de Rudolf Nuréiev fins a Liza Minnelli, passant per Plácido Domingo, Jessye Norman, Rostropóvitx, Béjart, Baryshnikov, Antonio Gades, Yehudi Menuhin, Calixto Bieito, John Malkovich, La Fura dels Baus, Jonas Kaufmann, Juan Diego Flórez i una llarguíssima llista.

L’esperit que tothom li reconeix a aquesta dona petita i d’aparença fràgil, riallera i amb un gran sentit de l’humor és la seva ferma voluntat de portar la música, la dansa i la cultura a la població i fer-ho obrint a tothom el castell, gairebé una fortalesa, que havia heretat del seu pare, Miquel Mateu, exalcalde de Barcelona. Un dia, passejant pels magnífics jardins del castell, vuit hectàrees d’espècies catalogades i plenes de nius de cigonyes, em va confessar que de petita el castell se li feia gran, que el seu pare no la deixava sortir a jugar amb els nens del poble. Eren els anys 50: “Als 21 anys em vaig casar i no sabia res de la vida, m’havien mantingut en una bombolla de cotó fluix”.

Amb la seva “amiga de l’ànima” Montserrat Caballé van idear el festival, que es va inaugurar el 1987 amb un recital de la soprano a l’església del Carme. Aquest acte íntim va anar creixent gràcies a la seva dedicació incansable. Malgrat que va muntar un imperi amb el seu marit, l’empresari Artur Suqué, amb qui va tenir tres fills -actualment el Grup Peralada inclou diversos casinos a tot Catalunya, hotels, vinyes i indústries-, cada dia anava a les oficines del festival a Barcelona. Allà treballava tossudament per aconseguir que vinguessin els millors artistes mentre tenia cura de les col·leccions de pintura, vidre i ceràmica xinesa i de la magnífica biblioteca de 100.000 joies literàries, entre les quals 200 incunables i més de mil Quijotes originals, que actualment es poden visitar al castell.

L’estiu passat, amb 80 anys i ja delicada, no perdia el somriure, orgullosa d’haver fet realitat un somni. Trencada la barrera de l’esperit medieval de les edificacions de Peralada, Carme Mateu va convertir un petit poble de l’Empordà en un lloc de pelegrinatge per als amants de l’òpera, la dansa i la música. Amb ella desapareix una part de la Catalunya del segle XX, un món de canvis polítics i empresarials ple de contradiccions que ella va superar apostant per la cultura.