Max Richter passa Vivaldi pel ribot minimalista
BarcelonaDotze hores després que Laurent Garnier tanqués el Sónar a l'Hospitalet, el festival es va regalar un epíleg relaxat al CCCB, allà on havia nascut el 1994. El pianista britànic Max Richter va traslladar al teatre del CCCB la seva recomposició de Les quatre estacions de Vivaldi, acompanyat de la violinista mallorquina Cati Reus i de la Bcn216, desplegada com a orquestra de corda. El concert, coproduït per L'Auditori, un altre aliat del passat del Sónar, va tenir dues sessions, una a les 18.30 h i una altra a les 20 hores. En tots dos casos es tractava de dur al directe la versió de l'obra de Vivaldi que Richter va enregistrar per a la sèrie Recomposed de la discogràfica Deutsche Grammofon amb la Konzerthaus Kammerorchester de Berlín sota la direcció d'André de Ridder i amb Daniel Hope com a violinista solista.
Ahir va ser el mateix Richter qui va fer de director gens intervencionista, situat darrere d'un teclat i fent gestos d'aprovació al final de cada peça, dedicats sobretot a la violinista. Com també passa en el disc, el propòsit de Richter no és fer una desconstrucció contemporània, ni una variació dels quatre concerts de l'obra, sinó passar un ribot minimalista per sobre del barroc. És a dir, redueix la partitura des de l'economia de notes i pràcticament silencia el clavecí, però no engega a passeig els motius més característics de Vivaldi, sinó que els minimitza sense fer-los irrecognoscibles.
Més enllà de les diferències formals, on més es nota la mà de Richter és en el canvi del caràcter de Les quatre estacions , que ara sonen melancòliques d'acord amb la idiosincràsia del compositor britànic, sovint en sintonia amb Michael Nyman. En aquest sentit, cal destacar la bona feina dels violins de la Bcn216, responsables d'una cortina sonora fidel a la idea de Richter. El concert va tenir un bis fora del programa vivaldià, però molt adient amb el to melancòlic de la sessió: On the nature of daylight , una de les peces del disc The blue notebooks de Richter.
Cloenda al Macba
El punt final definitiu de la vintena edició del Sónar el va posar ahir a la nit l'italià Lorenzo Senni a l'atri del Macba, un altre dels espais associats a la història del Sónar. A partir de la descontrucció del so de las raves dels anys 90 que va fer al disc Quantum jelly , Senni va treballar un espectacle audiovisual bastit amb columnes construïdes amb làsers lumínics i fum.
