Marsé: "'Caligrafía de los sueños' és la meva novel·la més autobiogràfica"

BarcelonaCaligrafía de los sueños (Lumen) és la història d'amor de Vicky Mir i el senyor Alonso, vista per un jove testimoni, Ringo, un noiet de quinze anys que, amb el temps, acabarà dedicant-se a l'escriptura. A la presentació, Marsé ha dit: "En relació amb altres novel·les meves, hi ha un percentatge bastant elevat del que es diu autobiografia, és a dir, elements personals que tenen a veure amb la meva vida".

A Caligrafía de los sueños, que li ha ocupat els últims quatre anys, el Premi Cervantes 2009 parla a més d'un tema com el de la seva adopció, que "no havia tocat, perquè el considerava massa íntim". Van ser els "dimonis particulars que té cadascú" els que li van permetre convertir aquests elements personals en literatura, ha assenyalat.

Caligrafía de los sueños pot ser contemplada com una "història d'amor" que, com totes les històries d'amor, té sempre el mateix objectiu: "La recerca de la felicitat i la capacitat de perdó -ha dit-, en el sentit més elemental cívic".

Percep Marsé que aquest últim llibre és "una síntesi" de totes les seves novel·les, que encara que "comparteixen -ha dit- la mateixa època, l'escenografia i fins i tot tipus de personatges, conté molts més elements autobiogràfics".

La novel·la té molt a veure amb el determinisme, de com una circumstància determinada, com oblidar entregar una carta d'amor, pot determinar la vida del jove que havia d'entregar-la, que en l'obra acabarà descobrint la seva veritable vocació, l'escriptura.

La present novel·la no es pot comparar amb Si te dicen que caí, El embrujo de Shangai o Rabos de lagartija, si bé, insisteix, en l'última "hi ha una història més viva, més en primera persona".

En aquesta història més pròxima es colen, sense que el propi Marsé sàpiga explicar per què, "personatges reals com el pintor Josep Maria de Sucre o Ramon Bartra, l'avi d'un jugador del Barça.

Revela Marsé que mai escriu els seus llibres a partir d'idees, sinó d'"imatges": "En aquest cas va partir de la imatge d'haver vist quan tenia 15 anys una senyora no molt agraciada que acompanyava al bany la seva filla tampoc agraciada, una imatge que desperta la imaginació del jove que les veu, i així s'inicia la novel·la". Potser la novel·la és "una manera de disculpar-se" d'aquella situació que en realitat va tenir un rerefons de burla.

La seva idea inicial era escriure una venjança amb el món del cinema, que tant ha maltractat les seves novel·les amb les seves versions: "Quan vaig començar a escriure pretenia alternar la història d'amor que succeeix el 1948 amb una altra història més recent del mateix personatge, ja convertit en un escriptor més o menys reconegut, més aviat menys, al qual li encarreguen un primer tractament per a un guió cinematogràfic". Al final, i després de tenir diversos capítols escrits, no ho va acabar de veure clar, "ja que aquest encaix no es produïa de manera natural".

És probable, anuncia, que aquesta història rebutjada s'acabi convertint en una nova novel·la, però "això de 'ajuste de cuentas' amb els pel·liculers era una broma, perquè dedicar-los una novel·la de 300 pàgines no valia la pena". Confessa que "en tractar sobre històries d'amor, el risc al sentimentalisme és gran i per això era un repte no traspassar aquesta frontera".

"Caligrafía de los sueños" és la primera novel·la que Marsé publica des que li van concedir el Premi Cervantes el 2009, "una pèrdua de temps des del punt de vista de l'escriptura de la novel·la i, a més, la idea d'escriure el discurs que havia de llegir davant el Rei em va trencar el ritme".

El premi no va ser un estímul, perquè "l'estímul o el trobo en la pròpia feina o no el trobo enlloc", ha sentenciat.