El MNAC incorpora el llenguatge tèxtil d’Aurèlia Muñoz a la col·lecció d’art modern

BarcelonaEl Museu Nacional d’Art Contemporani (MNAC) segueix teixint la seva col·lecció de postguerra i segona avantguarda, ara amb la incorporació d’un conjunt d’obres d’Aurèlia Muñoz (1926-2011) donades per la seva família. Són nou obres tèxtils i una col·lecció de dibuixos dels anys 60 i 70, l’època en què Muñoz i altres van capgirar “les concepcions, formats i tècniques”, tradicionals amb la utilització del collage tèxtil com a llenguatge artístic. D’entrada, s’exposaran a la mostra temporal Nuar l’espai. El conservador del MNAC i comissari, Àlex Mitrani, remarca que l’obra de Muñoz va contribuir a renovar l’art del seu temps a partir de “tècniques derivades d’un món associat aleshores a la domesticitat, l’artesania i la dona”.

“Muñoz és molt interessant perquè obliga a fer preguntes sobre l’evolució de l’art contemporani”. Les seves obres, diu Mitrani, que parteixen de “tècniques derivades d’un món associat a la domesticitat, a la dona o l’artesania, jeràrquicament inferior a l’art clàssic o conceptual, però que porten l’artista a innovar i a plantejar una renovació de les estructures, les formes i objectes que fins i tot va molt més enllà de bona part de l’escultura d’avantguarda”.

El MNAC celebra la donació que ha fet la seva família (el museu, amb tot, ha volgut comprar una de les peces del conjunt) per seguir ampliant la col·lecció d’art de postguerra i d’avantguarda, tot sovint “en contacte amb les famílies dels que van ser protagonistes d’aquella època”, subratlla Mitrani.

Mitrani assegura que l’obra d’Aurèlia Muñoz “tindrà un protagonisme important en la col·lecció”, més enllà de l’exposició temporal monogràfica que ara i fins a l’abril li dedica el museu per donar la benvinguda a la donació. Segons el conservador d’art modern i contemporani del museu, les obres “no només parlen d’ella i d’una època en què es van capgirar totes les concepcions tradicionals de l’art, els formats i les tècniques, sinó que són unes peces (com una obra que homenatja Gaudí) que permeten el diàleg amb altres obres històriques del museu”.

El comissari destaca, a més, “l’interès” renovat per aquestes expressions artístiques nascudes als anys 60 i 70 amb un fort impuls en països –artísticament– perifèrics, sobretot de l’Est, i principalment de dones. “Hi ha hagut un període d’un cert oblit, però ara s’ha trencat. És significatiu que el MoMA de Nova York hagi presentat una peça de Muñoz que acaba d’adquirir per a la nova presentació del museu”, remarca Mitrani.

Aurèlia Muñoz va participar a partir dels anys 60 en el moviment anomenat Nouvelle tapisserie exposant en diferents edicions de la Biennal del Tapís de Lausana, l’esdeveniment aglutinador d’aquella renovació de l’art tèxtil. Més endavant, als 70, va treballar amb el macramé o la tècnica de l’anusat, i va explorar el volum i l’espai amb una combinació d'obra de petit i gran format. La donació al MNAC inclou una de les seves obres més destacades, Ens social (1976), un exemple de l’exploració del volum i l’espai a partir de material tèxtil.