'Los informes sobre Sarah y Saleem': història d'un adulteri a Jerusalem
Crítica del drama palestí sobre una relació clandestina amb complexes conseqüències polítiques
BarcelonaDirecció: Muayan Alayan. Guió: Rami Musa Alayan. 127 min. Palestina, Holanda i Alemanya (2018). Amb Sivane Kretchner, Adeeb Safadi i Maisa Abd Elhadi.
El segon llargmetratge del palestí Muayan Alayan s'inicia amb un moment d'extrema intimitat –una escena de sexe a la part del darrere d'una furgoneta– i s'acaba als asèptics passadissos d'un jutjat. El trajecte sintetitza l'essència d'un film ambientat a la Jerusalem contemporània, on qualsevol acte personal pot tenir conseqüències polítiques. La singularitat d'aquesta història d'amor adúlter entre la Sarah, una cambrera jueva, i el Saleem, un repartidor palestí, ve donada, per tant, pel volcànic context geopolític en què es desenvolupa però també per l'atenció atorgada als altres dos vèrtexs d'aquest quadrilàter amorós.
Quan, per un malentès, aquest 'affaire' es converteix en un assumpte de seguretat nacional, els punts de vista es multipliquen i entren en escena el marit d'ella, un militar israelià, i la dona d'ell, una universitària embarassada. La pel·lícula privilegia des d’aquest moment una perspectiva polièdrica, superposant la intricada xarxa de mentides i interessos personals amb els laberíntics procediments de la justícia i els serveis secrets de l'estat israelià. Alayan aplica al relat una distància clínica, abordant un drama íntim com si fos una investigació criminal; una decisió que converteix el film en un artefacte narratiu tan fiable –però alhora tan predictible i fred– com el mecanisme d'un rellotge.
