Lluís Homar lidera l’escassa collita catalana als Max
BarcelonaÉs cert que en les formes hi havia tota la voluntat d’acontentar el sector teatral català, propens a considerar els premis Max poc representatius i llunyans: per tercera vegada en els seus 18 anys d’història els guardons de la SGAE se celebraven a Barcelona, al Teatre Barts, i van ser de principi a fi un homenatge musical al Paral·lel, amb protagonisme absolut per a les actrius. Però, al capdavall, al marcador final de la gala, el resultat per a Barcelona -gran centre productor teatral de l’Estat, juntament amb Madrid- va ser més aviat escàs. Això tot i que segons les noves normes de votació ja no escullen els guanyadors tots els socis de la SGAE sinó un jurat, per garantir que hagin vist obres, i obres de tot arreu.
Sigui com sigui, d’entre els candidats catalans van sortir vencedors L’eclipsi, dirigit per Xavier Albertí al TNC dins el Grec passat, com a millor musical; Dot, de Maduixa Teatre, un espectacle guardonat en la categoria infantil o familiar, i Anna Maria Ricart, premi Max a la millor adaptació per Fuenteovejuna. Breve tratado sobre las ovejas domésticas, una obra de la Companyia Obskené que es va poder veure a l’Obrador de la Sala Beckett.
La categoria de millor actor estava garantida, i finalment se la va endur Lluís Homar per Terra baixa, mentre que la femenina va ser per a Blanca Portillo per una altra coproducció del Grec, El testamento de María, dirigida per Agustí Villaronga. Tres premis més van tocar d’esquitllada al Mercat de les Flors, com a coproductor d’Israel Galván (millor ballarí), Rocío Molina (millor coreografia) i Sharon Fridman (millor espectacle de dansa per Free fall (caída libre).
Una història familiar
Cuando deje de llover va ser la veritable triomfadora dels Max amb tres pomes : millor espectacle, director d’escena (Julián Fuentes Reta) i millor actriu de repartiment (Susi Sánchez) per una història sobre una nissaga familiar al llarg de 40 anys escrita per un australià fins ara mai representat a l’Estat, Andrew Bovell, i que ha tingut una bona acollida del públic sense cap nom que atregui els focus. Una obra que va passar per les Naves del Español i que no s’ha vist a Barcelona -és d’esperar que el premi li obri portes.
Tot seguit, al rànquing, tres produccions amb dos guardons cadascuna: Fausto, de Tomaž Pandur, al CDN; l’espectacle sobre les víctimes de Mauthausen El triángulo azul,de Laila Ripoll i Mariano Llorente, també programat pel CDN; i l’espectacle de dansa de carrer Gelajauziak, de la companyia basca Kukai amb Cesc Gelabert.
Rosa Maria Sardà fa “botifarra” als governants
La rebaixa de l’IVA cultural i la reivindicació del paper de la cultura van ser els grans temes de la gala. Però Rosa Maria Sardà els va elevar a l’enèsima potència en rebre el premi Max d’honor: “Ens estan deixant amb el cul a l’aire. Però no ho aconseguiran”, va dir referint-se als “polítics”. “García Lorca ho va definir molt bé: un poble que no fomenta el seu teatre és un poble mort o moribund. Nosaltres no volem que sigui així”. I va acabar amb una imatge gràfica: “Vull fer un regal als nostres governants, sense assenyalar-ne cap, un regal per compartir, una cosa molt del meu país: una bona botifarra! I que els aprofiti en les pròximes vacances, que espero que siguin llargues”.
