El premi Lluís Carulla impulsa l’art urbà de Bostik Murals

BarcelonaEl primer centre dedicat a la creació i la difusió de l’art urbà, Bostik Murals, ha sigut el guanyador del premi Lluís Carulla 2018, el principal premi que impulsa l’emprenedoria cultural i que atorga la Fundació Carulla, dotat amb 60.000 euros i dos anys d’assessoria empresarial. A més, en aquesta tercera edició, el premi estrenava guardó: una escultura de Lluís Carulla Ruiz, net del fundador. Els dos finalistes també rebran ajudes elevades: els tallers d’art urbà Versembrant i la plataforma de consulta del patrimoni Traces s’enduran 15.000 euros, a més de l’acompanyament de Netmentora, una associació de suport a l’emprenedoria.

Els altres dos accèssits -la plataforma de descàrrega musical MonkingMe i el projecte d’ensenyament musical a le s escoles Rock’in- rebran un ajut especial per promocionar-se a través del micromecenatge a Verkami. Aquestes cinc iniciatives han sigut les escollides d’un total de 200 candidatures que s’han presentat enguany. El jurat ha estat format per Ricard Robles, Jordi Sellas, Joan Sala, Laia Gasch, Núria Basi, Emilio Álvarez, Isona Passola i el president de la Fundació Carulla, Nicolau Brossa. Els premis es van atorgar ahir al vespre en un acte que va omplir la Capella del Macba i en el qual hi havia personalitats com la consellera de Cultura, Laura Borràs, i el president del Consell Nacional de la Cultura i les Arts, Carles Duarte.

Talent i compromís social

Els tres guanyadors tenen en comú que són iniciatives singulars, sostenibles i de mirada clarament contemporània, sigui per temàtica o per suport. El premi Carulla aposta per projectes que tenen clarament un poder transformador de la societat, amb impacte directe en els ciutadans, “projectes que ens fan millors, que no és igual si hi són que si no hi són”, va dir Marta Esteve, directora general de la Fundació Carulla.

És el cas de Bostik Murals, que vol acostar Barcelona a ciutats amb projecció artística com Berlín, Amsterdam o Brussel·les. És un projecte de l’associació Difusor que té la seu a la Nau Bostik de la Sagrera i que es vol convertir en un espai de referència del grafiti a nivell mundial. De moment ja és una galeria d’art mural a l’aire lliure amb obres d’artistes locals i estrangers que es van renovant. Però el projecte és molt més ambiciós: en l’àmbit local aspira a fomentar la participació i la cohesió social, a través d’exposicions, residències d’artistes, un servei educatiu, la producció d’obres a tota la ciutat i activitats vinculades al pensament i la reflexió teòrica. “Ha sigut un camí llarg, ple d’esforç. Som conscients de les mancances que té el projecte però també del seu potencial -deia en rebre el premi el seu director, Xavier Ballaz-. Farem de Bostik Murals un centre per reconèixer el potencial transformador de l’art urbà. Ho estem fent des de fa deu anys: ja hem canviat polítiques municipals i hem canviat l’opinió pública”, assenyalava.

La creativitat vs. les màquines

“Necessitem que les escoles vessin cultura i fomentin la creativitat -havia dit Marta Esteve per obrir l’acte-. Per això donem espai i invertim en cultura”. “Una cosa és fer, l’altra dir; a nosaltres ens agrada fer -va insistir el president de la Fundació Carulla, Nicolau Brossa-. Tots els que som aquí estem enfocats a fer de la cultura un element de millora al servei de les persones i la societat. I els projectes guanyadors en són un exemple. Tenim un bon planter”, assegurava.

Mischa Dohler, professor del King’s College, va ser el convidat de la vetllada. Va pujar a l’escenari de la Capella amb la seva jaqueta de pell vermella i va defensar el poder de la creativitat al segle XXI i, per tant, de la cultura en coexistència amb les màquines. “Google ha creat un algoritme que ha guanyat contra el millor jugador del joc de taula més complicat del món, el Go. La gent es pensa que els algoritmes els prendran la feina. Doncs que es quedin la meva, sincerament, perquè molta part del dia faig merdetes, faig feines mecàniques. Però segur que no em prendran la feina creativa, estem lluny d’arribar a això, perquè les màquines poden visualitzar però no imaginar”, va dir. Per això va defensar que cal abraçar les màquines per optimitzar els coneixements, però alhora impulsar la creativitat, com ell ha fet amb la tecnologia 5G.

Dohler va desgranar diverses propostes disruptives. “Hem posat en contacte un món molt creatiu però poc innovador, com el teatre, amb un món molt innovador, com el de les tecnologies -deia-. I ara treballo amb Massive Attack, els coneixeu?”, preguntava. Ricard Robles, director del Sónar, se sumava al debat i afirmava que en el món de la música el que seria transformador és que “l’audiència no fos només un consumidor passiu sinó també un agent creatiu”.

L’antropòloga Laia Gasch, assessora en política cultural de l’Ajuntament de Londres, posava èmfasi en la importància que donen a la cultura a la capital anglesa: és prioritària juntament amb l’habitatge, la qualitat de l’aire i la seguretat, perquè és un motor econòmic i un element de cohesió social. “Un de cada sis llocs de treball a Londres pertany a les indústries culturals i [aquest sector] creix quatre vegades més ràpid que la resta de l’economia. I una altra estadística: el 65% dels estudiants de l’escola primària tindran una feina que encara no existeix”, deia per remarcar que cal invertir en cultura.

La periodista Bibiana Ballbè es va ocupar de prendre el pols de la participació cultural dels assistents, que, aixecant targetes de colors, van donar fe de la bona salut cultural de la mostra de ciutadans que ahir es van congregar a la Capella: la majoria havien anat a concerts, havien començat un llibre i havien anat a restaurants i al teatre les últimes setmanes. La consellera Borràs va recollir el guant i va defensar “la cultura que ens fa crítics i lliures”. I va acabar amb una frase incontestable de Montserrat Roig: “La cultura és l’opció més revolucionària a llarg termini”.

Els finalistes: noves maneres de difondre el patrimoni i el vers

Versembrant: una escola de rap itinerant

Un dels projectes finalistes del premi Carulla és Versembrant, una escola popular itinerant que pretén fomentar la consciència crítica del jovent mitjançant l’art urbà i el hip-hop. Gràcies al premi podran mesurar l’impacte social dels tallers, a més de crear una metodologia estandarditzada i editar els materials formatius perquè els professors puguin practicar-ho a les aules després dels tallers. Rebran 15.000 euros per fer créixer el projecte i dos anys d’assessorament. Els artistes que exerceixen de professors de Versembrant, -com Pau Llonch, Bittah, Fetitxe 13 i Vazili-, lluny de les lliçons teòriques sobre poesia i llengua, volen despertar en els joves l’interès per l’escriptura, la lectura i la música, per temàtiques com el feminisme, l’antifeixisme i la xenofòbia, i sempre amb el català com a llengua vehicular. “Utilitzarem el premi per seguir amb un projecte que estimem molt”, va dir el músic Pau Llonch.

Traces: reconstruir el patrimoni a les xarxes

La destrucció de patrimoni arquitectònic o immaterial és notícia tot sovint els últims anys. Traces vol ser una plataforma online per catalogar el patrimoni més recent des de la memòria col·lectiva. No es tracta només que els professionals del sector, com historiadors i arquitectes, puguin aportar informació sobre espais patrimonials, sinó que també ho pugui fer la ciutadania, a través de documents més quotidians, des de fotografies fins a testimonis. Més enllà d’edificis icònics i modernistes, existeixen monuments, edificis i llocs amb valor simbòlic que poden estar en risc. Els 15.000 euros del premi Lluís Carulla serviran per crear aquesta eina, que configurarà el mapa de la memòria patrimonial i col·lectiva del país. “Portem quatre anys intentant fer realitat aquest projecte, que dona resposta a un mal endèmic que tenim i que moltes administracions encara no han sabut reconèixer com un repte”, va dir Mar Santamaria.