L’inquietant documental ‘Citizenfour’, amb l’ARA

BarcelonaEdward Snowden no es considera un espia, sinó un ciutadà responsable. Per això va compartir amb el món els programes de vigilància massiva desenvolupats per l’Agència Nacional de Seguretat (NSA) dels Estats Units. Tots els detalls sobre una de les filtracions més importants de la història estan explicats en el documental Citizenfour, que es podrà aconseguir amb l’ARA els dies 11, 12 i 13 de setembre per només 11,95 euros.

“A partir d’ara, cada frontera que travessis, cada compra o trucada que facis, estarà en mans d’un sistema amb un abast que és il·limitat, però amb una seguretat que no ho és”, advertia Snowden plenament conscient de quin era el propòsit dels programes de vigilància massiva PRISM i XKeyscore, dues eines que anaven molt més enllà del Gran Germà pronosticat per George Orwell. Snowden, que havia treballat a la CIA i també per a una empresa consultora de la NSA, va decidir explicar el que sabia al diari The Guardian el maig del 2013 i va aportar, a més, tota la documentació sobre els programes. L’habitació d’un hotel de Hong Kong va ser l’escenari d’una trobada entre Snowden i dos periodistes del diari britànic a la qual també va ser present la periodista i documentalista nord-americana Laura Poitras. Snowden l’havia contactat per correu electrònic fent servir el nom de Citizen Four.

Un ‘thriller’ sense ficció

Citizenfour, premiat amb l’Oscar al millor documental, és el relat audiovisual del que va passar a Hong Kong. Com va escriure la crítica Eulàlia Iglesias a l’ARA, es tracta d’un “documental gens èpic sobre un heroi contemporani i alhora un thriller d’espionatge”. Poitras filma l’entrellat de la filtració i alhora les angoixes i reaccions d’un home conscient que la seva vida estava a punt de canviar de manera irreversible, perquè, tal com va passar després, la maquinària judicial nord-americana va començar a construir una acusació d’espionatge contra Snowden.

El treball de Poitras a Citizenfour, coproduït pel cineasta Steven Soderbergh, és conseqüent amb la seva trajectòria com a realitzadora i amb un discurs polític sobre la pèrdua de privacitat al món post 11-S. Ella mateixa va ser vigilada per la NSA després de fer documentals com ara My country, my country (2006), sobre la vida dels iraquians sota l’ocupació nord-americana.