L'estranya influència de Charles Maurras

Barcelona"Vista des dels nostres ulls, la influència del pensament de Charles Maurras se'ns fa estranya, com deia Maurici Serrahima als seus dietaris", explica Xavier Pla, que l'any 2010 va organitzar un seminari internacional sobre Maurras a la Universitat de Girona. Ara Xavier Pla ha recollit i editat conferències i articles relacionats amb l'intel·lectual francès. "Les dues primeres reflexions sobre la presència de Maurras van ser fetes per Jaume Vallcorba i Albert Manent a la dècada dels 80 -fa memòria Pla-. Tots dos creuen que és paradoxal i interessantíssima".

Nascut l'any 1868 a Martigues, Maurras va ser un intel·lectual d'extrema dreta d'una gran presència des de principis del segle XX, a través del vessant d'assagista, de crític literari i des de la política, encapçalant les llistes d'Action Française juntament amb Léon Daudet. "Un dels primers introductors del pensament de Maurras a les tertúlies de l'Ateneu Barcelonès va ser Enric Jardí -diu Pla-. A partir d'aquí va començar a seduir la major part de la intel·lectualitat catalana, de Rusiñol a Pla, d'Estelrich a Foix, de Junoy a Cabot, de Soldevila a Crexells..." És significativa la recepció de l'ideari maurrasià entre els noucentistes: "No li tenen en compte, per exemple, que sigui tan monàrquic. Una part del catalanisme s'aproparia més a la república, com es veuria més endavant. Els noucentistes valoren, en canvi, que estigui a favor d'un retorn als valors clàssics i que defensi la idea de llatinitat, uns aspectes que tindran en compte".

Un altre punt de trobada és la defensa que Maurras fa del regionalisme. El retorn a l'Antic Règim -acabant, d'aquesta manera, amb la República Francesa- és adaptat a les tesis catalanistes, que reclamen més autonomia: "Tota la generació noucentista va llegir Maurras, tot el catalanisme polític, de dretes (però també el d'esquerres: Antoni Rovira i Virgili), es va interessar, es va veure influït o com a mínim es va sentir interpel·lat per l'ideari dels líders de l'Action Française. Tot el catalanisme polític, tot el regionalisme que anys després va acabar adaptant-se al franquisme de grat o per força va continuar exalçant Maurras com si res no hagués passat, com si res no s'hagués trencat".

L'assaig publicat per Quaderns Crema repassa les complexitats i contradiccions de les relacions entre l'intel·lectual francès i Catalunya a partir d'una desena de textos de Joaquim Coll i Amargós, Stéphane Giocanti, Maximiliano Fuentes, Antoni Martí Monterde, Sílvia Coll-Vinent, Francesc Montero, Jordi Amat i Peter Tame, precedits per les aportacions pioneres de Vallcorba i Manent.

Un final "ignominiós"

"L'historiador anglès Tony Judt explica a l'assaig Pasado imperfecto que la visió de Maurras domina el món intel·lectual de l'Europa dels anys 20, així com Jean-Paul Sartre en seria el centre a la dècada dels 40", diu Pla, que tot seguit apel·la a la poca presència de Catalunya en l'obra de l'intel·lectual: "Poc després de l'execució de Francesc Ferrer i Guàrdia l'any 1909, arran de la Setmana Tràgica, va fer un article en què la condemnava. Més de dues dècades després, l'any 1931, dedica grans elogis a Francesc Macià, perquè hi veu un coronel de l'exèrcit com després serà Pétain". Pla no s'està de remarcar el final "ignominiós" de Maurras: "Primer va donar suport a Franco, i després als nazis. S'ha convertit en un tabú de la vida cultural i política francesa i europea. El llibre no té cap voluntat d'homenatjar ni recordar el personatge".