L’estafador que va enganyar Franco

BarcelonaEl 1939 Franco ja havia guanyat la guerra i creia en la utopia: en ple segle XX volia que Espanya tornés a l’Edat Mitjana. Somiava amb l’autarquia i homes antiurbans, antiobrers i temerosos de Déu. Aleshores va succeir el miracle: va aparèixer Albert von Filek, l’inventor d’un suposat combustible sintètic, una barreja d’extractes vegetals i aigua del riu Jarama. El dictador es va emocionar perquè amb l’invent de Filek ja no necessitaria establir aliances amb altres països ni companyies estrangeres. L’escriptor Ignacio Martínez de Pisón (Saragossa, 1960) va descobrir -llegint Franco, caudillo de España, la monumental biografia de Paul Preston- la història d’aquest bergant, prou temerari per atrevir-se a enganyar un dictador que no dubtava a l’hora d’afusellar, torturar i empresonar. L’historiador britànic només dedica deu línies a la història de Filek, i Pisón, que sovint ha escrit sobre el passat més recent d’Espanya en llibres com Enterrar a los muertos (Seix Barral, 2005) i El día de mañana (Seix Barral, 2011), en va voler saber més. Després de tres anys documentant-se i recorrent arxius i hemeroteques, publica Filek. El estafador que engañó a Franco (Seix Barral).

“Se’n sabia molt poc, d’ell, i era una història fascinant. Volia esbrinar com un vulgar estafador havia aconseguit enganyar el Franco del 1939, responsable d’un règim genocida”, diu Pisón. L’escriptor va descobrir una infinitat de coses, entre d’altres que no era la primera vegada que Filek intentava enganyar un govern amb el seu combustible d’herbes i aigua dolça: el 1935 i el 1936 havia provat de colar, sense èxit, el seu invent a dos ministres de Guerra republicans dels governs de Gil-Robles i de Largo Caballero, i l’havien empresonat.

Bons contactes a la presó

Per què Franco va sucumbir als encants de Filek? “Era un estafador vulgar però tenia el passat net [amb la victòria franquista els seus enganys van quedar esborrats] i era un excaptiu, un camisa vieja, és a dir, algú que havia patit martiri per la seva fidelitat a Franco i això li donava un gran prestigi”, explica Pisón. A més, era germànic i, en un moment en què Hitler conqueria altres països, això li donava un cert pedigrí. “Oferia un regal providencial a un govern franquista força estúpid, que no en tenia ni idea d’economia i encara menys d’hidrocarburs”, diu Pisón. Filek havia fet bons contactes mentre era a la presó, un d’ells Serrano Suñer (va ser nomenat sis vegades ministre pel govern franquista), i el convidaven a festes i banquets. Quan Filek va tramar la seva estafa, el ministre d’Indústria i Comerç era Luis Alarcón de la Lastra, un aristòcrata sevillà força ignorant en qüestió d’hidrocarburs. “Va durar poc més d’un any. Segurament va ser un dels ministres més incompetents”, escriu Pisón.

El 24 d’octubre del 1939 el consell de ministres va aprovar la llei de protecció de la indústria nacional i el primer a acollir-se als seus beneficis legals va ser Filek. El 7 de desembre del 1939, un decret firmat per Franco i Alarcón de la Lastra concedia tots els beneficis legals a Albert von Filek, inventor de la patent número 136724. El nom de Filek va aparèixer amb tots els honors al BOE, però el que no ha pogut localitzar Pisón és el nom de l’empresa al registre mercantil. “Algú devia esborrar tots els rastres i els noms compromesos, el de socis i accionistes, que sospito que devien ser membres reputats del govern”, diu.

Pisón assegura que tot el que explica està documentat: “Quan no tinc la documentació i he de recórrer a conjectures, ho dic. No ha sigut fàcil seguir el rastre de Filek però no he volgut fer ficció”. És fàcil comprovar el temps que l’estafador va ser a la presó (va viure a Espanya entre el 1931 i el 1947 i la meitat del temps va estar tancat) però hi ha capítols foscos, com el seu últim matrimoni, on van anar a parar els diners que va guanyar estafant (va morir miserablement a Hamburg) i el lloc on el van enterrar. I detalls rocambolescos com el fet que, quan estava a punt de morir, va adoptar com a fill un home de 31 anys. “Filek tenia previst fugir, agafar els diners i arrencar a córrer, però la situació a Europa es va complicar molt, va ser massa cobdiciós i al final no es va escapar a temps”, resumeix Pisón.

Després de més de tres anys perseguint la història de Filek, Pisón explica que no li té gaire simpatia. “Al principi podia seduir, perquè va aconseguir enganyar Franco, però com més coneixes la seva història més et desagrada. Quan Hitler va ocupar França, Filek va enganyar un home desesperat que tenia el fill tancat en un camp de concentració i això el converteix en un indesitjable”, precisa l’escriptor.

Nous testimonis

Pisón segueix els passos de Filek però sobretot retrata la societat de la postguerra, en què no hi havia justícia i els presos podien estar tancats durant anys sense que ni tan sols els jutges coneguessin la seva existència. Quan durant el franquisme van tornar a empresonar Filek, el funcionari, a la casella de delicte, va escriure “Cap”.

La història del bergant que va prendre el pèl al dictador espanyol no s’acaba amb el llibre. Després d’una setmana d’haver-se publicat, Pisón ja ha rebut trucades d’altres testimonis, com el del net d’un dels estafats que li va explicar que Filek tenia la llengua partida, com si li haguessin esquinçat. “Segur que rebré noves informacions els pròxims mesos”, diu.