L’Estat Islàmic destrueix els tresors de Nimrud
Els assaltants entren amb buldòzers a un dels enclavaments arqueològics més importants de l’Iraq
BagdadUn grup de militants de l’Estat Islàmic han entrat amb buldòzers al conjunt arqueològic assiri de Nimrud, al nord de l’Iraq, i han fet malbé els frescos, palaus i monuments aixecats fa més de 3.300 anys a la riba del Tigris. El ministre de Turisme i Antiguitats iraquià va confirmar dijous l’última salvatjada d’una sèrie d’atacs al patrimoni antic de Síria i l’Iraq, que l’Estat Islàmic ha destruït en nom d’una interpretació rigorosa de la llei islàmica.
La setmana passada un grup de militants es van filmar destruint estàtues i objectes al Museu de Mossul i al Porta de Nergal, l’entrada a l’antiga ciutat de Nínive. L’Estat Islàmic va capturar la ciutat durant l’ofensiva del juny passat. “Els grups terroristes de l’Estat Islàmic continuen desafiant la voluntat del món i els sentiments dels seus ciutadans perpetrant un altre cop un crim idiota”, va dir el ministre en un comunicat a la seva pàgina de Facebook.
Nimrud és un extens conjunt de restes de la ciutat fundada pel rei assiri Salmanasar I, que va morir el 1245 abans de Crist. Entre els objectes més impressionants que conté hi ha les estàtues colossals conegudes com lamassu, criatures mitològiques que representen lleons o toros alats amb caps humans barbuts. Hi ha estàtues similars provinents del mateix lloc al Metropolitan de Nova York, al Museu Britànic de Londres i al Museu de Pèrgam de Berlín.
Reescriure la història
Moltes de les enormes estàtues de Nimrud encara continuen enterrades a Nimrud -no n’han transcendit imatges-. Però el vídeo del Museu de Mossul mostrava clarament la desfiguració d’almenys una de les estàtues conegudes. I el recinte té moltes àrees que els arqueòlegs encara no han estudiat. George C. Papagiannis, l’oficial al càrrec de la Unesco a l’Iraq del 2009 al 2011, afirma que la pèrdua de qualsevol objecte de Nimrud és una taca fosca en la preservació històrica. “Els extremistes volen eradicar l’herència cultural de la regió en un intent de fer creu i ratlla i reescriure la història a la seva pròpia i brutal imatge”, diu. L’Estat Islàmic considera idòlatra tota l’herència preislàmica iraquiana. Papagiannis explica que Nimrud va ser nominat recentment pel govern iraquià per entrar en la llista d’indrets reconeguts com a Patrimoni de la Unesco.
Ihsan Fethi, membre de la Societat d’Arquitectes de l’Iraq, afirma que no es pot “descriure la immensitat de la pèrdua”. “És un dels monuments del món més famosos i un dels més importants”, afegeix. Nimrud també és famós pels seus baixos relleus, que representen escenes de guerra i caça, així com figures fantàstiques amb cap d’ocell. Moltes són en museus. Les excavacions de Nimrud han fet sortir a la llum peces de marfil tallat, joies, corones i altres objectes que es conserven al Museu Arqueològic de Bagdad, que va reobrir diumenge passat després de 12 anys. “És una resposta al terrible crim que va perpetrar el grup terrorista Estat Islàmic en destruir objectes arqueològics del Museu de Mossul”, va dir en la inauguració el primer ministre, Haidar al-Abadi.
Abandonat des del 2003
Els atacs a Nimrud van començar amb la invasió liderada pels Estats Units del 2003, quan el conjunt va ser virtualment abandonat com a conseqüència del col·lapse de l’estat iraquià. Els saquejadors van robar i danyar moltes escultures. Tot i així, Fethi diu que el conjunt arqueològic estava parcialment resguardat gràcies a la seva ubicació remota i, fins ara, les seves grans estructures estaven en bones condicions.
La destrucció del conjunt arriba després d’anys de saquejos indiscriminats dels monuments antics de Síria provocats pels diferents bàndols del caòtic conflicte sirià. Mohammad Rabia Chaar, un escriptor i periodista del país que ara viu a Bèlgica, explica que va tornar a Síria per donar suport a la rebel·lió contra Baixar al-Assad, però es va desencantar, en part, pel saqueig i la destrucció, i finalment va ser expulsat per les amenaces de militants de l’Estat Islàmic, abans que fossin expulsats de la zona l’any passat. “Vés a Idlib; veuràs com els antics turons han sigut saquejats i destruïts, arrasats per les excavadores”, afirma Chaar. “La sensació de fàstic contra aquests musulmans imperialistes creix més i més, dia rere dia. L’Estat Islàmic vol gent sense memòria, sense història, sense cultura, sense passat i sense futur”.
“Deixar aquests grups sense càstig els encoratjarà per eliminar completament qualsevol llegat humà, especialment els de la civilització mesopotàmica, que són irreparables”, afegia el ministre en el seu comunicat, en què demanava la intervenció a l’Iraq del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. La directora general de la Unesco, Irina Bokova, afirmava ahir: “No podem quedar en silenci. La destrucció deliberada del Patrimoni Cultural de la Humanitat és un crim de guerra. Faig una crida a tots els responsables polítics i religiosos a alçar-se contra aquest nou acte de barbàrie que no té justificació”.
