L’‘Azor’ desembarcarà al Marítim

BarcelonaL’ Azor entrarà pel nou accés que el Museu Marítim inaugurarà al gener. Això sí, convertit en una escultura per Fernando Sánchez Castillo, un artista a qui no li fa por subvertir la imatge de Franco. El desembarcament a Barcelona de les restes del iot que Franco utilitzava per pescar tonyines i per parlar amb el príncep Joan Carles anirà acompanyat d’una d’instal·lació expositiva sobre simbologia franquista. Tot plegat forma part de Franco 40/40: el franquisme en quarantena, un projecte de l’Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona.

El 20 de novembre farà 40 anys que va morir Franco, però el franquisme no s’ha esvaït del tot. Precisament, les conseqüències de la dictadura i la Transició són un dels temes que vol tractar el projecte de la Universitat de Barcelona. “Volem parlar dels vestigis, dels aspectes residuals de la dictadura, com ara la impossibilitat de jutjar els crims franquistes o d’anul·lar els judicis sumaríssims”, explica l’historiador Jordi Guixé, responsable del projecte i comissari de l’exposició.

“Mostrarem, per exemple, fotografies de les manifestacions d’ultradreta del 12 d’octubre, les paperetes amb símbols falangistes que encara es poden trobar a les eleccions o els testimonis de la repressió franquista a través de diferents audiovisuals. Volem interpel·lar el públic sobre la fragilitat de la democràcia i com amb la Transició no hi va haver un trencament amb el règim anterior”, afegeix.

La ‘Victòria’ de Marès

Una de les peces que Guixé vol exhibir és la Victòria de Frederic Marès, que fins al 2011 va presidir la plaça Joan Carles I, entre la Diagonal i el passeig de Gràcia. També vol portar obres dels artistes Francesc Abad i Manuel Calvo. Sánchez Castillo ha batejat la seva obra amb el nom de Síndrome de Guernica. Abans d’acabar arrugat i convertit en una massa compacta d’acer i alumini, com si hagués passat pel desballestament, l’ Azor va ser moltes altres coses. Va ser el vaixell de pesca d’un mariner frustrat -Franco va intentar sense èxit entrar a l’armada i es vestia amb l’uniforme d’almirall tot i que mai va tenir aquest rang-, i Felipe González el va utilitzar en unes polèmiques vacances als anys 80.

L’aventura empresarial del iot

El 1990 l’estat espanyol el va subhastar especificant que el seu destí havia de ser el desballestament. Però el 1992 el va comprar un empresari, Lázaro González, i fent cas omís de les directrius del govern espanyol va intentar convertir-lo, sense èxit, en una sala de festes flotant. Com que mai va obtenir els permisos, va acabar traslladant-lo a Cogollos, un poble de Burgos on tenia un restaurant. El iot va acabar sent un reclam ruïnós d’un motel al quilòmetre 222 de la carretera Madrid-Irún. Finalment, el 2011 el va comprar Fernando Sánchez Castillo i se’l va emportar a Holanda, on el va convertir en una obra artística en forma de prisma. L’obra ja s’ha pogut veure en diverses exposicions, com la que es va inaugurar el gener del 2012 al centre d’art contemporani Matadero Madrid.

Art amb els forats de bala del 23-F

Fernando Sánchez Castillo acaba d’inaugurar la mostra Más allá al CA2M (Centro de Arte Dos de Mayo de Móstoles), amb Ferran Barenblit, director del Macba, com a comissari. L’exposició reflexiona, entre d’altres, sobre la noció de monument i patrimoni. “S’hi poden veure els mapes del búnquer que va fer José Lino per salvaguardar les obres del Prado, i una radiografia d’ El 2 de mayo de Goya, l’única que es va malmetre quan els republicans van traslladar obres a Ginebra, i que Franco mai va reparar”, diu Barenblit. A l’exposició també hi ha una escultura del cotxe de Carrero Blanco, tal com va quedar després de l’atemptat, o el rastre de l’explosió. “Al carrer encara s’hi poden veure les esquerdes, perquè es va voler reparar tot molt ràpid i no es va fer bé. És tota una metàfora”. Quan els etarres que van fer l’atemptat van llogar l’apartament del carrer Claudio Coello de Madrid, per justificar el soroll que feien excavant el túnel van dir que eren escultors. Aquest túnel mai ha sigut tapiat i a l’exposició se’n pot veure una escultura. Fa pocs dies l’artista va obtenir el permís per escanejar els forats de bala que va deixar el 23-F al Congrés. Serà part de la seva obra.