L’Any Casas reviu els estius del pintor a Sant Benet

Sant Benet De BagesPodria haver sigut qualsevol capvespre d’estiu dels anys 20. Sota les notes d’inspiració modernista del pianista Lluís Grané -amb temes d’Enric Granados, Isaac Albéniz i Erik Satie-, ahir, en l’acte central de l’Any Ramon Casas, no era difícil situar-se en un d’aquells estius en què el genial pintor i referent modernista va trobar a Sant Benet de Bages la inspiració que el va dur a retratar molts dels racons del monestir i a imaginar-hi la Júlia Peraire, musa i amant i després esposa. L’any 1907, la mare del pintor va comprar el recinte benedictí per convertir-lo en residència d’estiu de la família -explicava Vinyet Panyella, la comissària de l’Any Casas, que commemora els 150 anys del naixement del pintor-. I entre parets amb segles d’història i jardins de vegetació esponerosa, un jove Ramon Casas va passar també matins i tardes de converses amb el seu amic Santiago Rusiñol, units per un “esperit transgressor i bohemi” -segons va recordar el president de la Fundació Catalunya-La Pedrera, Germán Ramón-Cortés- i amb qui faria la volta a Catalunya en carro i impulsaria la renovació catalana al tombant del segle XX.

Com hauria fet la burgesia d’aleshores, les autoritats i personalitats del món cultural i social del territori que van omplir el recinte de Món Sant Benet ho van fer vestits amb l’aire estiuenc i la solemnitat que reclamava l’ocasió. Entre ells, el conseller de Cultura, Santi Vila, i diversos diputats, així com alcaldes del Bages i membres de la Fundació Catalunya-La Pedrera i de l’Any Ramon Casas. El president Carles Puigdemont va reivindicar l’obra i la visió de Casas i va demanar que el país “estigui a l’altura d’aquest llegat”, però alhora que es mantingui “rabiosament fidel a la modernitat dels nostres dies” per “no només saber actualitzar els clàssics, sinó fundar-ne de nous”. També va lloar el paper de la burgesia catalana d’aleshores, que va descriure com a “afrancesada”, “multidisciplinària” i “ambiciosa”, i va destacar-ne el compromís creatiu, la vocació de transcendència i una gran responsabilitat social.

Va ser una tarda calorosa, al Bages, per sobre dels 30 ºC, suavitzada per l’arquitectura de l’espai, el mateix paisatge que va acompanyar Casas tants estius al sobreclaustre en què va viure i que va fer arranjar amb l’ajuda de l’arquitecte Puig i Cadafalch. L’acte es va acabar amb un còctel modernista que rememorava els sopars de duro.