La veritat de Julian Assange s’explica al Tantarantana

BarcelonaTots els diàlegs de La revelació 1.0 són reals. Seguint el mètode de teatre verbatim (que consisteix en portar a escena les transcripcions de converses reals d’algun fet), Jorge-Yamam Serrano va donar forma fa un parell d’anys a un espectacle sobre els whistleblowers o alertadors, és a dir, aquelles persones que donen a conèixer una veritat incòmoda relacionada amb irregularitats i en pro de l’interès públic. La revelació va estrenar-se l’estiu del 2018 a l’Espai Lliure emmarcat dins del festival Grec, però Serrano volia seguir donant vida a l’espectacle.

Per això, des d’aquest dijous i fins a l’1 de desembre, el Teatre Tantarantana recupera el muntatge en una versió actualitzada amb nou material. “Hem incorporat noves informacions sobre els tres casos que tractem: el de Julian Assange, el d’Edward Snowden i el de Chelsea Manning”, explica Serrano, que afegeix que “Julian Assange ha estat traslladat a una presó d’alta seguretat on es troba en condicions físiques i mentals molt preocupants, i Manning es va negar a declarar contra Wikileaks”. Fascinat i preocupat per les històries d’aquestes figures, el dramaturg va decidir portar-les a l’escenari per parlar de la llibertat d’informació i l’impacte de les noves tecnologies. “L’espectacle aborda moltes coses, des de la transformació dels mitjans de comunicació tradicionals fins a les formes de resistència i dissidència dels activistes i el control exercit pels governs -assenyala el director-. Però per damunt de tot és una obra de teatre sobre els drets humans”.

A escena, Rubén Ametllé interpreta Julian Assange, Cristina Gámiz es posa a la pell de Chelsea Manning i Jordi Andújar encarna Edward Snowden. Les tres històries d’aquests alertadors digitals estan entrellaçades a l’espectacle, que està carregat de contingut polític i que vol ressonar en l’actualitat. “Moltes de les coses que diem ja se saben, com el fet que ens espien i que molts continguts són censurats o modificats. Però Assange va dir-ho tot fa 10 anys, i està passant ara. Tot el que diu és increïblement polític i necessari”, assenyala Ametllé. Malgrat que el text té un rol cabdal a La revelació 1.0, Serrano li ha donat forma de thriller tecnològic amb la pretensió de no fer-ne un muntatge críptic o poc accessible per al públic. “El material de base de l’espectacle són converses gravades, però no és una obra difícil”, apunta Andújar. Segons l’actor, la producció segueix “la tradició de les pel·lícules d’espies i de periodistes” per “transmetre un bombardeig d’informació que t’enganxa i et fa explotar el cap”.