Juan Magán: "És molt difícil imaginar com seran les discoteques en la nova normalitat"

BarcelonaLa pandèmia va enganxar Juan Magán (Badalona, 1978) a la República Dominicana, que és com la seva segona casa. Va poder tornar cap a Catalunya, i des d'aleshores passa el confinament amb la família a Sant Cugat del Vallés. Magán, estrella internacional de la música electrònica llatina, manté el ritme de treball i acaba de publicar la cançó Madrid x Marbella amb la cantant mexicana Belinda, una col·laboració més en una llarga llista que inclou artistes com Don Omar, Mala Rodríguez, David Bisbal, Pitbull, Álvaro Soler i Ana Guerra, entre molts altres.

Com vius el confinament?

Bé. Ara amb els nens estic fent de professor a mitja jornada, fent coses que ni recordava, com els logaritmes. Però, al cap i a la fi, el canvi no és tan gran perquè jo no sortia gaire de casa, tret de quan estava de gira.

Tu fas música per ballar, i el seu context natural és la discoteca. Com t'imagines que seran les discoteques quan puguin tornar a obrir?

Tinc un bon embolic amb això... És molt difícil imaginar com seran les discoteques en la nova normalitat. Quan sortim i estem passant-ho bé amb els amics podem arribar a oblidar-nos fins i tot que hem tingut una pandèmia. Suposo que tornaran les abraçades i els petons quan estiguem junts, i també l'eufòria col·lectiva. Als llatins, i tant és d'Espanya, de Portugal, d'Itàlia o de Santo Domingo, perquè en això som molt semblants, ens costarà una mica adaptar-nos a aquesta nova normalitat, però alguna cosa caldrà fer, sens dubte, perquè el que no farem serà quedar-nos a casa tota la vida, que seria morir en vida. Prefereixo que ens posin mascaretes i que adoptin mesures que no estar a casa sempre.

Acabes de publicar la cançó Madrid x Marbella

Tinc diverses cançons que anirem publicant a poc a poc. Aquesta ja estava planejat llançar-la ara, i ha coincidit amb el confinament. És terrible el que està passant, però és veritat que el fet que surti música nova pot servir per alleujar la situació. Els artistes estem publicant música, de vegades de manera solidària, de vegades simplement seguint els seus plans de treball previstos, i tots plegats contribuïm al dia a dia dels altres.

Ara us esperen uns mesos sense ingressos...

Sí, sobretot pels xous. Però són moments de fer pinya. Tampoc és hora de posar-te pessimista perquè ara el que toca és ajudar, contribuir, i més endavant ja veurem què passa. No pots estar tot el dia pensant en això perquè et tallaries les venes.

En els últims anys has col·laborat amb molts artistes, tant americans com espanyols. ¿Has tingut la sensació que eres com la prova del cotó que feia servir la discogràfica Universal per comprovar com podien funcionar alguns d’aquests artistes?

[Riu.] Bé... He nedat a contracorrent, però també he tingut la sort de ser el primer a fer moltes coses. Acostumo a recordar les coses bones. Les coses dolentes, gràcies a Déu, el meu cervell les elimina. Les bones són que a molts artistes de l'Amèrica Llatina que no tenien entrada a Europa els han posat a col·laborar amb mi, i de sobte a Europa s'ha obert una porta a la música de ball en espanyol. Aquí sí que hem tingut sempre una cultura de música en espanyol, però la música de ball de l'Amèrica Llatina no entrava de la manera com ho està fent ara. No, no em sento utilitzat per a res, perquè vaig ser jo el propulsor d'això. No és que m'hagin fet servir com si fos la prova del cotó. A més, això em va ajudar també a mi a aconseguir el respecte dels grans artistes de l'Amèrica Llatina, que ara em reconeixen aquest mèrit: haver sigut la baula entre Europa i Amèrica.

Mala Rodríguez diu meravelles de la col·laboració que va fer amb tu el 2018, la cançó diu meravelles de la col·laboracióUsted

És meravellosa, la Mala.

Ella en aquell moment no participava tan activament d'aquest univers musical llatí i gràcies a tu hi va consolidar la seva presència.

Jo diria que és gràcies a ella, perquè no té prejudicis i sap on té cabuda i on no. Molts puristes del rap podien pensar que allò era faltar el respecte als fans, però ella va dir: "No, no és faltar el respecte, és sumar. Estem sumant junts per arribar a més gent". Ella ja havia fet coses abans amb Romeo Santos i Tego Calderón, i en van sortir obres d'art. I en aquest cas, es va acostar sense prejudicis a mi, que soc l'espanyol que en el seu moment vaig ser repudiat. Ja no em sento així, però en el seu moment sí que vaig ser repudiat pels mitjans. I ella va dir: "No, no. Aquest paio, sigui d'on sigui, ha fet una cosa que ha sumat a la nostra cultura". I Usted va ser tot un èxit. Ella no té ni un pèl de tonta, sap perfectament el que fa. Té molt de talent i com a persona és meravellosa.

Dius que no et sents repudiat.

Sempre he dit que qui té prejudicis no és perquè hi nasqués. És simplement perquè no ha adquirit prou coneixements, o perquè té ignorància en alguns aspectes de la seva vida. L'educació és bàsica, no l'educació formal de dir "sisplau" i "gràcies", sinó adquirir els coneixements bàsics que t'ajuden a tenir la ment més oberta i a arribar a més llocs. En el nostre país, cal dir-ho, va haver-hi un moment, ara ja no, afortunadament, en què un llatí era un panchito, i es deien coses que poden ferir la sensibilitat de moltes persones. Ara, i gràcies també a la globalització general, vivim un moment en què en un clic podem consumir coses que estan passant al Perú, per exemple. Això ha obert molt les ments. Les noves generacions estan creixent d'una altra manera, els espanyols es relacionen amb dominicans i els dominicans amb anglesos. Crec que això està canviant molt per al bé de la humanitat. Les fronteres ja són més imaginàries i no tan polítiques ni sectàries.

Artísticament, ¿en quin moment estàs?

El meu propòsit és seguir fent música amb la qual m’identifiqui. ¿I què passa? Que les coses estan tendint cap a un lloc on no em sento tan identificat, música que potser té un alt contingut en segons quina forma d'expressar-se. I jo ja no m’hi veig, ni per edat ni per valors, fent aquest tipus de coses. Així que intento portar-ho al meu terreny, cap a una fusió molt particular que al cap i a la fi em beneficia perquè reforça la meva carrera i ajuda a definir un Juan Magán que no s'ha deixat portar per les modes, sinó que ha anat polint i llimant asprors de la seva carrera. Avui em sento molt més madur, puc fer cançons amb incursions en qualsevol gènere musical sempre fusionant-lo amb el meu. Em sento molt còmode, tot i que cada vegada és més difícil arribar a les noves generacions.

Connectar amb la gent més jove és tot un repte.

Sí, i em preocupo molt per això. La música és una passió, però necessito que la meva passió generi ingressos. Moltes vegades penso que si em poso massa filosòfic o massa poètic, per la meva edat o per les experiències que he tingut, gent de certes edats no m'entendrà. Llavors, he d'aprendre el seu lèxic, el seu argot, i estar cada dia reaprenent les coses noves que passen. I és una feinada! T’estàs reconstruint cada dia perquè no et vegin com un pureta, sinó com un paio que segueix volent formar part del més gran nombre de gent que pugui.